| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de noctiluca
|
|
| |
M'agrada que em mirin als ulls
 dimarts 3/febrer/2009 - 10:59  927  4
Suposo que sempre m'ha agradat establir contacte visual amb les persones amb què em relaciono cara a cara. I ara en sóc més conscient.
Tant se val si es tracta d'un desconegut, un infant, un home que m'agrada, una persona gran o una amiga.
Penso que hi veig moltes coses als ulls dels altres: sinceritat, bondat, astúcia, hipocresia, amor... Alguns dels altres deuen veure moltes coses als meus ulls. Potser massa i tot...
I quan algú parla amb mi cara a cara i no em mira, intento saber per què no ho fa. Suposo que deuen tenir motius diversos: timidesa, manca d'honestedat, manca de sensibilitat.. què sé jo! Les seves raons tindran. I ben lliures són de mirar on vulguin. Però a mi, el que m'agrada, és que em mirin als ulls.
Apa... Ja he estrenat el meu bloc!
:)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Poetigat |
Ulls i mirades
Tuesday, February 3rd 2009, 12:35 PM
Tens raó, els ulls i la mirada solen dir molt de la gent, per això, per exemple, alguns jugadors de poker i algunes estrelles del rock que van de durs es posen ulleres fosques... Jo intento establir contacte visual tota l’estona que puc amb la persona que tinc al davant, però sóc tímid i de vegades costa mantenir-lo... Va, com va.. A més, també poden haver altres motius perquè se te’n vagin els ulls cap a una altra banda..., com ara que passi una mosca volant i et despistis, vull dir..., què pensaves? Però ull amb els ulls, que també poden mentir o ser malinterpretats... Mai tampoc s'acaba de revelar del tot el misteri de la personalitat humana als nostres ulls. Potser només algun cop, quan amb una mirada ja està tot dit...
Benvinguda al barri blocaire, noctiluca, gust de saludar-te.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
