|
S’acaba el dia de la marmota
dilluns 2/febrer/2009 - 10:07 1337 3
Ja fa uns dies que he recuperat el meu rellotge en bon funcionament. Pensava que aquest fet em tranquil·litzaria una mica, temporalment parlant, per allò de tenir el temps més controlat, però no ha estat així. Ja ha arribat febrer... Enyoro l’estiu de fa sis anys i m’agradaria que l’hivern no duri sis setmanes més, com ha previst la marmota ianqui. I potser m’agradaria aturar el temps en un dia que es repeteix com el Bill Murray a la pel·lícula aquella... Abans faltaria trobar el dia adient perquè es repeteixi, això sí... Tinc la sensació que arribo tard a tot arreu, tot i que en realitat no sé pas on vaig... Tal com estan les coses, m’he aplicat a mi mateix una “teràpia de shock” pseudofilosòfica d’urgència:
No deixis per demà les coses que pots deixar per passat demà.
Avui pot ser un gran dia, i demà també... I, sinó, no hi ha mal que cent anys duri... I, sinó, hauràs viscut molts anys, de què et queixes?
Quan tinguis la sensació inquietant que el temps passa volant, agafa un tren de rodalies i vés a alguna banda, on sigui, no importa... Cada dia, en algun lloc, surt un tren amb retard a mitjanit!
La propera vegada que et recriminin arribar tard a algun lloc, digues que en realitat avui no has pogut venir, el que passa és que demà has arribat molt d’hora.
Pren-te el teu temps per fer les coses i no pateixis... Si pateixes descomposició, potser t’hauràs d’afanyar una mica més...
El temps no t’ha de preocupar. En realitat, el temps no existeix, si t’hi fixes, tot és un etern moment present. La mort tampoc no t’ha de preocupar, perquè quan tu hi ets, ella no hi és, i quan ella hi és, tu ja no hi ets. El sexe tampoc, ni existeix, ni t’ha de preocupar.
Ara no sé si estic més tranquil o no, però és hora d’anar-me’n a dormir ja fa hores. Ai, qui pugues ser marmota i només preocupar-me per si faig ombra o no en llevar-me després d’una bona i llarga dormideta! Tot i que molta gent opina que no estic lluny d’aquest estil de vida. En els meus millors moments, és clar...
|
|
|