| |
Editorials, herois i segrestos
 dilluns 2/febrer/2009 - 10:23  351  1
ASTÚCIA EDITORIAL
“Un escriptor prva que avui Jane Austen no seria editada. 18 editorials van rebutjar versions retocades de tres novel.les de l’autora.”
El Periódico 20-07-2007. Pag 62
Era conscient d’haver escrit una obra mestra, equiparable a “L’Odissea”, “El Quixot” o “La divina comèdia”, però sabia que allò no li serviria de res, que ara es portaven llibrets frívols-el seu llibre tractava de la mort-, en prosa –la seva obra era en heptasíbs de rima assonant- i com més curts, millor –el seu llibre tenia 4 mil pàgines-.
O sigui que va optar per no anar a cap editor. No volia perdre el temps amb aquells idiotes. De la mateixa manera que l’estat havia deixat en mans dels demagogs i els cínics els mitjans de comunicació, havia deixat en mans dels comerciants el temple de la cultura. Sol no podia fer res. De fet, ni tant sols no tenia ganes d’intentar-ho. Per a què?
I aquella tarda preparà una barbacoa orgiàstica amb el seu llibre. Ell es menjà les carns i es begué els vins i envià els versos en forma de fum als més sensibles dels deus.
LA FI DE L’HEROI
“J.K. Rowling endolceix el final de les aventures de Harry Potter.”
. El Periódico 21-07-2007. Portada. Pàgines 58 i 59 i portada.
Sabia perfectament que el personatge feia temps que no era seu. Malgrat que el tinguès registrat, no era seu. Ella volia matar-lo i oblidar-se d’ell per tal de crear-ne d’altres. Però li feia por. Sabia que un exèrcit de lectors i espectadors s’emprenyarien amb ella. I sabia que de la mateixa manera que l’havien fet multimil.lionària, ara qualsevol sonat li podia clavar una punyalada, calar-li foc a la mansió o qualsevol altre bogeria.
O sigui que va decidir no matar el protagonista de la sèrie més exitosa dels darrers cinquanta anys. Això, sí, decidí casar-lo, omplir-lo de fills, fer-lo treballar de funcionari de l’Ajuntament o d’ofinista de La Caixa (encara no ho tenia decidit del tot) i fer que se n’anès de vacances a un apartament de Blanes.
Amb totquestes circumstàncies, pensà, que el seu heroi es moriria sol.
SEGREST
“El jutge Del Olmo segresta “El jueves” per una caricatura dels prínceps.”
. El Periódico 21-07-2007. Portada. Pàgines 20 i editorial.
N’estaven realment farts. Per culpa de quatre fanàtics i 4.000 pilotes Espanya tornaria a ser una república. No ho entenien aquells ximples de la magistratura que el millor per a la monarquia era que no se’n parlès i que, en tot cas, tinguèssin fama d’oberts i tolerants i no la de carques? Que estava bé que la plebs en fes un pèl de broma i els humanitzès?..
A més ell i la princesa d’Astúries cardaven com la resta dels mortals. Només faltaria. Els agradava fer-ho i no se n’estaven. Només faltaria. O és que aquell magistrat es pensava que eren de l’Opus? Que no sabia que la princesa era divorciada? I què? I què?
El que havia passat era molt clar. Aquell magistrat era un carca i un pilota. I aprofitava qualsevol cosa a per demostrar-ho. Els prínceps li van fer arribar una nota de queixa que deia “No, en el meu nom”. El jutge va pensar que el rei havia pujat fatal la canalla.
|
Contactes
Registra´t
