| |
MARE, NO EM RENYIS
 dissabte 31/gener/2009 - 01:08  1613  1
MARE, NO EM RENYIS
Mare, no em renyis
si, ja sé que m’he fet vell,
però jo no he sigut!
Jo no he sigut, deia dÂ’infant
a l’empara de la llum. Per què
no dir-ho ara, al recer
de lÂ’ombra?
Les joguines trencades per terra,
tot fet malbé, no tens remi! Mentida,
ha estat aquell.
I sempre aquell, mare. el mateix
que et va desfer el llit,
el pare, el dimoni pelut
que ens roba la bellesa.
Potser és just: li deviem l’alè,
la pell llisa, fins i tot
el dret d’estimar-nos. Però jo no he sigut,
mare, tu ja ho veus, jo ja vonc
a poc a poc, amb bastó.
MÃ rius Sampere.
Tot llegint-lo mÂ’he notat la gola i els ulls mÂ’han brillat.
|
Contactes
Registra´t
