| |
NIT, desxifrada i abscent.
 divendres 30/gener/2009 - 08:45  354  0
Del trist tros de tristesa va saltar aigualit el plor,
inesperat i descuidat es va perdre entre el llabi descolorit i
la mà; secat automàtic de mostres de sensibilitat.
Dos glops més, d'un xarop, sense recepte ni responsabilitat.
El moviment en el que mires quan ets obserbat,
el moment quan veus que beus sense un got adequat,
la pregunta que respons per fer callar,
la mirada inexperta del que espera ser obserbat.
Una pàgina en blanc en el passat,
unes frases escrites sense pensar,
on són les lletres de la paraula que descriguin:
afamat per viure un dolor per explorar.
La piscina per flotadors i el mar per ofegats,
som nadadors experts en el mar que no ens ha mullat.
Som protagonistes de la pelicula que volem ser recordats,
som assessins dels dies, en que deixem viure el passat.
Vull ser dolent per entendre el què no sóc,
vull ser bó per millorar el què tinc de mi,
seré un delinqüent per reposar en l'oblit,
seré un home sense moments abscents.
El número del dia que vaig néixer,
el mes en el que la primavera s'enfila,
el nom que s'escriu al davant, al derrere,
el dia que escric en mig de la llibertat.
El dia en el que celebro que passa el temps,
sense ànims de festejar.
Un calendari inútil quan el que dicta és el passat.
Útil quan saps que és simplement,
paper mullat.
|
Contactes
Registra´t
