| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de campbell
|
|
| |
Un incís
 dijous 29/gener/2009 - 02:06  1802  15
Com bé sabeu tots, després d'una temporada de desconnexió (tant virtual com real), torno a tenir un ordinador en condicions per anar treient el cap per aquest xat.
Aquest xat, com bé sabeu molts de vosaltres, em va ajudar molt en un cert moment, perquè va substituïr tot un munt de carències que havia adquirit així de cop.
Em servia per desconnectar, per relaxar-me, per riure i sobretot, per conèixer gent nova, amb nous problemes, nous sentits de l'humor, nous capricis... total, que no era gent a la que tingués avorrida.
Entre tota la gent que he conegut, que no ha estat poca, amb alguns hi he passat molt bones estones (que m'agradaria continuar passant), amb d'altres, simplement ens hem distret quan hem estat avorrits de les nostres rutines de la vida real (que espero que poguem continuar fent-ho), i alguns, no masses, però molt importants per mi, s'han convertit en amics (amics amb els quals no hi vull perdre el contacte, ni el virtual ni el real).
Ara bé, aquesta temporada que he estat sense entrar al xat, m'ha fet adonar d'altres coses que precisament el xat em treia. Una d'elles, la son. Quan un s'ha de llevar a les set del matí, no és sa estar connectat fins les tres o les quatre de la matinada a diari. Quan un té amics reals, amb els qui té un passat en comú molt extens i els té a tocar, no els pot substituïr per uns quants amics (tot i que igual d'importants) virtuals. Quan un té una pila de tasques i feines a fer, no pot perdre el temps i la salud per falta de son.
En fi, he decidit, que intentaré dosificar les meves entrades al món virtual per tal de no perdre pistonada en la realitat més crua, la que m'ha convertit (per bé o per mal) en el que sóc.
Clar que també he decidit dosificar les cigarretes que fumo al dia i ho estic fent d'aquella manera (avui és un dia especial... avui estic depre... avui no compte...), però jo, que sóc força tossut, ho continuaré intentant.
Que no se'm malinterpreti, no renego d'aquest xat, no en vull defugir, però no vull perdre'm més coses... "autèntiques", per moments de "passar l'estona" al xat.
Tinc la sensació que ja m'he perdut prous coses a la vida com per deixar-ne escapar més.
Un petó.
DC
P.D.: No comenceu a riure i picar de mans encara, que no marxo del tot, simplement passaré a un tercer pla enlloc del segon on estava fins fa poc.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
