| |
L'HOME QUE ES CONEIX
 divendres 23/gener/2009 - 10:53  367  0
En ocasions, eufòric escric inadvertit, escric per dir el què sento,
descric el què sento per convertir-lo en escrit.
Em desfogo convertint-me en un block on potser seré llegit,
on potser seré un proscrit.
M'expresso sense por a l'oblit,
M'expresso sense més.
Aquesta és la merabellosa historia de tot allò
que no se sap:
Per la seva impaciència amorosa es va desanimar,
l'home reia sentat, des de la seva font,
veia ploure i com la pluja, ell, queia sobre si mateix.
La sombra dels núvols pertanyia a ell,
El gust humit es sentia des del mar.
Poderós, ell, va aixecar el cap,
l'home s'abandonava a la realitat,
les mentides que per ell eren veritat,
el van fer extranger de si mateix.
S'amagava de les pors i marxava a tot arreu.
no hi havia on amagar-se quan era ell la por,
marxant s'allunyava de sí mateix.
Mirava endavant però el què veia no era real.
La vida d'aquell home, va fer un tomb.
Potser boig, potser tranquil.
Viu la seva vida entre paraules que mouen oceans,
viu en aquell lloc, on pots arribar a tot arreu, però
no marxar d'enlloc.
|
Contactes
Registra´t
