|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Xavier_
|
|
|
La hipocresia del mon
dijous 22/gener/2009 - 05:28 1581 1
Aquests últims dies el mon sencer es manifesta a favor de la causa Palestina a l’orient mitja, com també ho va fer en el seu dia per la ocupació del Nepal,i com ho ha fet tantes i tantes vegades per les causes justes dels pobles oprimits, tothom al carrer, manifestacions, escrits, opinions, el mon sencer ha escollit el dolent, la causa, i a sortit per solidaritzar se amb les víctimes del conflicte, per la pau i contra el dimoni.
Que bonic, quin exercici de recolçament desinteressat.
El mateix mon que no va dir res quan Barcelona va ser la primera ciutat bombardejada de la historia, i el mateix mon que va callar quan aquells bombardeixos van matar mes de 3000 persones totes elles nens, dones i gent gran.
El mateix mon que ens va abandonar quan al final de la guerra de succeció les tropes de Felip V van entrar a mata degolla al nostre país per conquerir lo al 1714, i el mateix mon que es va quedar mut quan el nostre país va ser l’únic que va perdre la seva llibertat en aquell conflicte mundial.
El mateix mon que va girar la cara quan els soldats espanyols al final de la guerra civil van afusellar poble a poble a centenars de catalans per el sol fet de ser ho.
El mateix mon que es va tapar els ulls per no veure com les tropes castellanes de Felip V van cremar vius als forners del nostre país ens els seus propis forns nomes per que avien donat pa als nostres soldats durant el conflicte.
El mateix mon que va baixar els ulls quan durant mes de 40 anys la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat van ser prohibides pels espanyols.
I el mateix mon que s’amaga quan l’estat espanyol vulnera contínuament els nostres drets com a poble.
De veritat que no mi’importa el que passi a cap lloc del mon, per que mai cap ciutadà del mon s’ha preocupat pel que li ha passat al meu poble. Es ben certa aquella afirmació del president Companys quan va dir “Totes les causes del mon tenen els seus defensors menys la nostra, que nomes ens te a nosaltres” i jo m’ atreviría a afegir que ni tan sols la nostra causa ens te a nosaltres mateixos per defensar la, per que el nostre poble esta ple d’hipòcrites....
Hipòcrites, tots aquells catalans que es manifesten per totes les causes del mon mentre obliden la causa del seu país.
Hipòcrites tots aquells catalans que s’anomenen ciutadans del mon per que s’avergonyeixen de ser d’un país que el mon ignora.
I hipòcrites els catalans que es manifesten per les causes d’altres pobles mentre critiquen i anomenen radicals als que treballen pels drets de Catalunya.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
sarralenc |
Saps Xavier què estic amb tu...
Thursday, January 22nd 2009, 9:22 PM
en tot el que respecta a defensar Catalunya.
Comprenc el teu sentiment i et dono la raó gairebé el 100%
Però dic "gairebé" perquè em sembla que no és "totalment"
cert el que dius.
Ja en el 1714, a Inglaterra (què ens va abandonar) hi van haver manifestacions i reclams inclús al Parlament, per la falta de recolzament a Catalunya i al poble català.
També després del 1939, hi van haver llocs, en el mateix
Estats Units on es van solidaritzar amb Catalunya i els republicans.
A la mateixa guerra, van vindre VOLUNTARIS de molts països a ajudar
la causa republicana, i no tots eren comunistes.
El metge què em va veure fa uns anys aquí al Canadà em va explicar
què la seua mare havía anat a Catalunya com infermera voluntaria
durant la guerra; o sigui què encara que AVUI poca gent ens defensa,
si NOSALTRES fessim alguna cosa que s'han adonessin el món sencer,
estic segur què també reberíem el recolzament de la gent noble
de tot el món. Una mica més d'optimisme Xavier; mira l'Obama,
YES WE CAN! ¡VISCA CATALUNYA LLIURE!
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|