Estic a punt d'assolir un repte important per mi... El tren pararà a la meva estació i hi podré pujar.... Però on em durà?
Era un repte de fa 20 anys... El destí s'ha "desituat", les coordonades, tot i ser les mateixes no porten allà on fa tant temps hi havia allò tan desitjat.
De què em servirà pujar-hi? Perquè sento tanta impotència al pensar que tot aquest esforç sols tindrà un ús d'estímul personal i que no transcendirà més enllà del meu interior?
Els trens passen molts cops... però sols el primer... et porta on realment vols anar, encara que sigui un tren equivocat.
No penseu que aquest que arribarà el deixaré passarà.... Hi pujaré.... i em deixaré portar, guiada per un destí no sé si escrit, però destí igualment.... Talment com fa 20 anys, el destí em va portar a no agafar.... aquell primer tren.
El problema és que de vegades agafes trens (tal com diu el Cetic), que són de RENFE, i jo afegiria d'aquells antics de la línea entre bcn i puigcerdà....d'aquells trens que l'empatia la tenien al cul, i el cul de vacances....
Saps?.....si tu creus que l'has d'agafar....doncs palante tu.....ànims....i molta salut...
els trens passen... tu decideixes quin agafes, on arribes i quin vols que sigui el teu destí...Només faltaria que ho deixessim en mans d'altres..i menys de la renfe... jijiji
Benu, si fa 20 anys no el vas agafar i ara et torna a passar...crec q llavors no havia de ser i q ara si....agaf'l i disfruta'l....pro si has de baixar...sempre en passen d'altres....i qui saps si no son millors q el d'ara....
viu el present q es el q realment tenim!!
MUakis!!
fa 20 anys si que vaig agafar el primer, però després d'unes quantes parades vaig baixar a estirar les cames i a fer un riu ... i va fotre el camp.
Ara pujo al metro xq ja sé que aquest no m'espera.