| |
Gent que no vull que vingui al meu funeral
 dimecres 21/gener/2009 - 03:20  1211  7
Vaig escriure el primer esborrany d’aquesta llista per entretenir-me a la sala d’espera (i desespera) d’urgències (encara sort que no era la sala de “no hi ha pressa”) d’un hospital, diumenge passat. Tranquils (o no feu festes) que al final (molt al final) no era res d’important. Però aprensiu i pessimista de mena com sóc, necessitava alguna cosa per distreure’m les cabòries mentre m’esperava... És que, a més, quan et lleves (sense haver pogut gairebé dormir), amb força dolor i la cara inflada com “l’Home Elefant” comences a pensar coses rares. De fet, el dia que em llevo normal, ja començo a pensar coses rares... Bé, la meva prevenció va resultar força exagerada. Però, de totes maneres, trobo que ja està bé ser previsor amb aquesta mena de coses, que després et mors desprevingut, i passa el que passa...
Doncs això, gent que no vull que vingui al meu funeral:
Angelina Jolie. Em sabria molt greu no poder veure-la amb el seu ajustat vestit negre, amb escot pronunciat pel davant, i obertura abismal a l’esquena (o, almenys, així me l’imagino). A més, pobreta, passaria fred...
Monica Bellucci. Ídem.
Barack Obama. El seu “Yes, we can” perdria tota la seva credibilitat pel que a mi respecta. “No, I can’t”.
Vladimir Putin. Diuen que la mort per enverinament tòxic pot ser molt lenta i dolorosa. Si ell assistís al meu funeral, ja sabem tots el que això voldria dir...
Joan Saura. Si vingués en cotxe segur que arribaria tard.
Josep Cuní. Per raons òbvies.
Pilar Rahola. Ídem.
Carles Reixach. “Jo sempre dic una cosa...”, i als funerals m’agrada que els assistents guardin un respectuós silenci.
Els guionistes de la sèrie de TV-3 “13 anys... i un dia”. En realitat, espero ansiós el moment d’assistir jo als seus funerals. De fet, és molt probable que aquests s’avancin al raonablement previst si me n’haig d’empassar cada dijous un trosset mentre espero que comencin el “Polònia”.
Mònica Terribas. El seu “Per què?” repetitiu seria afalagador, però crearia una situació emocionalment incòmoda entre la resta d’assistents.
Tomàs Molina. Els seus “Moooolt bona nit!”, resultarien del tot inoportuns. A més, jo vull que el meu funeral sigui a primera hora del matí, aprofitant que aquell dia no m’haig de llevar. (És per venjar-me una mica a darrera hora de tota la gent que m’ha recomanat que matini més al llarg de tota la meva vida.)
Thom Yorke de “Radiohead”. Tampoc voldria entristir excessivament el personal.
Lluís Costabella de "Kitsch". Ídem.
Lluís Llach. Ídem. A més, és primera hora del matí, i em sabria molt greu que algú s’adormís.
Robert Smith de “The Cure”. Va aconseguir, amb molt d’esforç, abandonar la seva addicció a assistir a funerals, i qualsevol petita recaiguda podria ser fatal, tot i que potser li convindria com incentiu a la creativitat de cara als seus propers discos.
Tori Amos. Em sabria molt greu no poder aixecar-me, bavejar i aplaudir... Però que algú posi alguna cançó seva, si us plau... Jo fent propaganda indiscriminada d’ella fins al darrer moment... Bé, qui sap, potser al darrer moment la meva propaganda tingui més èxit que en vida...
Jo mateix. Bé, no exactament de la manera que jo voldria, però crec que la meva no assistència al meu funeral està garantida.
Woody Allen. Sempre es deprimeix molt als funerals, el pobre... Sort que quan arribi el seu, com ell mateix diu, ja només li quedarà el sexe com a únic motiu de preocupació.
Déu. És que sóc agnòstic, i voldria mantenir una estricta imparcialitat fins el darrer moment.
Totes les noies que m’han donat carbasses al llarg de la vida. En el fons, no valien la pena... I vull un funeral relativament íntim.
La gent del xat.cat a qui li vindria de gust assistir al meu funeral. Ja sabeu tots que no vaig mai a trobades multitudinàries.
El Bigote Arrocet. Per cap raó particular... De fet, no tinc ni la més remota idea de per què vaig pensar en el Bigote Arrocet... Quan realment em mori, espero que no em vingui al cap al darrer moment el Bigote Arrocet... Per cert, encara viu? Ara no ho sé... Vaig a mirar-ho al “Google”. Sí, es veu que sí... és curiós com la gent, de vegades, s’aferra a la vida quan aquesta ja no té cap mena de sentit... Però, n’ha tingut mai? Bé, ja discutirem la metafísica del Bigote Arrocet un altre dia...
Baltasar Porcel. De vegades, tinc mala consciència de no haver llegit encara cap llibre seu, però abans de posar-m’hi, crec que hauria d’aconseguir acabar de llegir algun dels seus articles sense que m’agafi mal de cap.
Quim Monzó. La gent que escriu millor que jo, sempre com més lluny millor.
Vila-Matas. Ídem.
Em vaig encallar aquí... Volia continuar amb escriptors que escriuen millor que jo, però no se me’n va acudir cap més... Finalment, al cap de només dues hores més d’espera o així, em van avisar. Diagnòstic: un lleu edema amb sinusitis. Tractament: una mica de cortisona i antibiòtic a dojo, i en una setmana o deu dies, en principi, com nou... Porto tres dies i mig de tractament i ja no semblo “l’Home Elefant”. Encara em fa una mica de mal, però ja estic molt millor. I, per cert, avui he recuperat el meu rellotge... Ja està arreglat, com nou, també... Bé, ell molt més que no pas jo, de moment... Però espero que encara em marqui l’hora durant molt de temps. Per si de cas, jo ja tinc aquesta útil llista feta.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
