| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
Tres micro-contes
 dimecres 21/gener/2009 - 02:23  544  3
16
LA FRUITA ALLARGA UN 30% LA VIDA
“La fruita i la verdura redeueixen fina al 30% el risc de mort”.
El Periódico. Portada i pàgina 23..
Tenia 99 anys, però no volia morir. No estava preparat. Havia fet passar per l’adreçador la seva família i els seus treballadors. Sabia que si moria ara l’esperava l’infern. Que Déu el jutjaria sense misericòrdia perquè ell mai no n’havia tingut. S’acabava el ble…
Així, quan aquell matí llegí a “El Periódico” que la fruita allarga la vida un raig potentíssim d’esperança il.luminà la seva ànima negríssima. Envià la minyona al mercat a comprar quantitat desorbitades de fruita. Si volia estirar la vida els anys suficients com per a guanyar-se al menys el purgatori, necessitava menjar-ne quantitats enormes. .
Però Satanàs no pensava donar-li l’ocasió de redimir-se. Ordenà al pinyol del prèssec saborossíssim que remuntès la boca i s’instal.lès al bell mig del coll de l’avi, que al cab d’un quart d’hora cremava a una de les calderes més caldoses de l’infern.
17
ENDARRERIMENT DELS TRENS DE RODALIES-I
“El Govern i la Generalitat fan el primer pas per el tras`+as de Rodalies.”
El Periódico. 17-7-2007. Portada.
L’Eva i l’Edu s’havien conegut al tren de rodalies. Era una tarda com qualsevol altre en la que la maquinària del tren cridava als quatre vents que no podia amb la seva ànima i es declarava en vaga esperant que algú hi fes alguna cosa. Portaven dues hores aturats.
Els viatgers rondinaven, insultaven els polítics i es feien les necessitas fisiològiques en Déu. Però Cupidell aprofità el retard per llençar les seves sagetes i l’Eva i l’Edu van començar a mirar-se tendrament. Fora, el paisatge del Garraf no podia ser més romàntic.
L’Eva preguntà a l’Edu si tenia mòvil. SÍ. Trucà al seu promès. “No m’esperis. No sé quan arribaré a Barna…”. Després, preguntà a l’Edu la convidava a sopar. SSSííí! I ara, després d’haver fet un viatge d’una hora en quatre –les quatre hores més merevelloses de la seva vida- sopen agafats de la ma a un restaurant de la Barceloneta.
18
SEQUERA
“La sequera obliga a adoptar noves restriccions a Catalunya”
El Periódico. 17-7-2007. Pag 27.
Tenia 112 anys i gairebé no recordava la pluja. Quant temps feia que no plovia? Des de la tardor del 2007. Tenia 37 anys. Fins llavors l’aigua havia estat menystinguda: rius i mars estaven fets una merda. Se’n gastava a borbollons inconscientment. Si haguès endevinat la sequera que s’acostava n’haguès omplert dipòsits i s’hauria fet d’or.
Ara ennyorava l’aigua. Tothom l’ennyorava. Havia esdevingut un mite.
Fantasiejant, pensà que per un got d’aigua es vendria l’ànima al diable. Poc després, aparegué davant d’ell una jerra d’aigua cristal.lina amb una figa a dins. .
Es serví en un got de cristall. Begué un got rera l’altre fins a acabar la jerra.
Al darrer glop, sentí un forcada a l’estomac que se se l’endugué cap a les tenebres.
Encara tingué temps de sentir un gran tro. Era en segón diluvi universal.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
