|
Ilargia-la lluna
dimarts 20/gener/2009 - 06:22 999 2
M'atreu la lluna i crec que tots en som una mica.
Pensem un moment en les seves fases,creixent,plena,minvant,nova, i en les nostres vides,segur que aquestes paraules encaixen perfectament en etapes personals de cadascú de nosaltres.
La lluna té dos cares,una de fosca i una de clara(lila per mi,quan em sento feliç la veig d'aquest color).
La fosca,és la cara que no volem que sigue vista,l' intentem amagar de les mirades que estimem,es la que no es de color lila,és quan no sabem veure que la vida...és bonica encara que sigui complicada.
La lila(clara) és quan tot ens va bé,quan el nostre món es perfecte i la felicitat és nostra,
Però la lluna ha de fer el camí amb les seves dos cares,es complementen,i i l'una sense l'altra no són res.
És per això que m'agrada el tòpic... Carpe diem,penso que tots tan si és fosca com si és lila tenim de fer això...Viure el moment.
valensa:-)
Escolteu aquesta canço i ja hem direu si os ha agradat.
Ilargia...ken zazpi
|