Sempre m'han agradat els dies de pluja.Molta gent troba que fan tristor,a mi en canvi em fan somriure.
Em fan recordar tantes coses,quan era joveneta m'encantava sentir la pluja caient a sobre dels meus cabells i sentir una gota entremaliada mullant-me les parpelles i fer-se llàgrima...bé de fet encara ara oblido el paraigües a casa :-).
I les olors?terra,herba molla acabada de dallar...quantitas d'olors que de vegades ens porten records que creiem perduts.
No penseu que és un dia trist...surtiu al carrer amb un somriure ;-)
per aquí, fa temps què no plou, però ¿NEVA?
Ja tenim més d'un metre als costats de la porta.
i seguix acumulant-se. Els cotxes "ballen" que
semble un concurs de LAMBADA. Amb una mica
de sort no juguem a alló dels cotxes de les fires
que txoquen uns amb els altres; però déu-nhi-do!
Apa, que tot val! i gràcies que ho podem GAUDIR!
Una abraçada i què arribi fins a l"infern, perque en
WaYeah no es quedi sense! i A VIURE!
Veig que el meu primer comentari aqui no ha passat desapercebut i me n'alegro :-)
Imagineu que a tots ens agrades el mateix...que avorrit no?.M'agrada la frase que diu,"per a gustos...colors"així cadascú pot triar el que més li agrada...i a mi m'agrada la pluja.
arare....si portes la pluja,atansa't...no tinc paraigües ;-)
Olgui...potxonets.
cetic...:-)
WaYeah...Vivim al mateix món imagino,encara que el meu raconet penso
que està moltttt allunyat del teu,ni millor ni pitjor...diferent? :-)
Una abraçada a tots i gràcies per comentar. valença.
Ja ho acabeu de veure jejejej he premut return i se ma publicat el comentari. Jo nomes volia fer canvi de linia jejejeje
Be doncs un dia vaig anar a bcn des de olot. Feia un sol impresionant. Ara no tinc ni idea que va dir en tomas molinna no el soloc escoltar, pro ho hauria de fer.
Doncs be al migdia va començar a fer ventpluig i vinga els xinos a vendre paraigües i el mes divertit és que depen on et trobessin tel venien mes car o barat jo el vaig comprar a 4 euros i la meva amiga amb la seva parella a 6 euros ( es ke durant una estona vam fer itineraris diferents). B a la tarda els paraigües ja sens giraven amb el vent perquè eren poc resistents i el vent era ja un xic fort eh! i be vam anar a berenar un xic pro poquet. Mes tard la meva amiga se li acodeix menjar un donut d'aquells tan exquisits i jo la renyo k allo es pur greix de les greixeries de les granges de porcs pero ella ni cas.
Be hora de tornar anem al tren i el nostre tren no arriba. Es veu que a l'estacio de sants hi ha hagut un petit tornado i ha fet destrosses. Sort que nosaltres estem a Gràcia. Be per fi arriba un tren. Be , pensem, al·leluia!. JA! quan fa una estona que anem en tren es para i no ens diuen res. I comencem a muntarnos la pel·licula. I acabem tots tres posant-nos d'acord que un arbre ha caigut damunt la catenària. I llavors passa el revisor i li diem què ha passat i ens diu que un arbre ha caigut sobre la catenària. Nosaltres li diem que ja ho sabiem i ell es creu que li prenem el pel però no ja ens ho pensavem. Portavem massa estona.
Be, la questió el sr revisor al primer tren que va passar se les va pirar i va deixar al conducto sol. Nosaltres ja començavem a estar sota als efectes de la gana perque feia hores que estavem alli. Tots els trens passaven menys nosaltres. Al final no va passar res pro podia passar perque el nostre vago el mes revolucionari (més enganat jejejeje) va anar a trobar el conductor i li vam dir un xic amb mala educació que què era allò que teniem gana!!! i que com era que ningu ens digues res. Ell va dir que ell estava igual. Que simplement no li donaven permis i no podia tirar. Pro el mes frustrant es k feia 100 metres i tots ens il·lusionavem i llavors parava. Es k estavem furiosos amb raó pro ho feiem pagar a ki no li tocava.
Be fi de la historia vam arribar a sils a les 3 de la matinada quan haviem d'arribar a les 10 de la nit i encara ens kedava uns 3/4 d'hora fins a casa amb un diluvi impresionant.
Be encara trobeu la pluja maca?
Be espero ke no sigueu tant gafes com jo. I per cert la meva amiga no ha volgut tornar mai mes a barcelona amb mi. Diu que soc gafe, que porto la pluja i no es només ella qui ho diu son varis. Be ara ultimament ja he perdut aquesta mala fama però va estar un temps ke fins i tot on treballava portaven paraigües quan jo hi havia d'anar.
l'olor que fa l'asfalt barrejat amb els greixos de cotxes i camions, la pols que la pluja sedimenta sobre l'americana nova (o pitjor encara sobre els cabells) ... relliscades sobre el panot trencat.
En quin mon vius???
Aquí fa sol avui ... i que duri!!
;)
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't