Ja me n'he cansat! això d'haver-me passat una setmana com una ànima en pena no va amb mi. No sabeu pas però el que m'heu ajudat entre tots. Als vespres m'he anat conectant i llegint els vostres blocs i he acabat sempre amb un somriure perquè, encara que no us conec, sé que esteu aquí. Ai....que em poso tonta!
Doncs res, una abraçada molt forta a tots plegats. I a enlairar-se, que ja toca!