| |
"Fauna" al tren
 divendres 16/gener/2009 - 02:31  1203  3
Aquesta nit, com cada nit, he agafat el tren per tornar cap a casa. I com sempre, m'hi he trobat un munt de personatges.
M'ha atret l'atenció un pàio amb barba blanca d'una cinquantena d'anys, prim, anava vestit de camuflatge.
ha arribat a l'andana, just davant d'on estava jo, ha tancat els ulls, ha obert els braços uns 45 graus, ha tancat els punys, i ha entrat en catarsi. Semblava que anava a elevar-se un pam per l'aire, com el SonGoku,
pero no.... no se dir si afortunadament o desafortunadament, hagués molat veure'l elevar-se com el Doràemon amb el casquet volador!
Quan ha sortit de la catarsi, ha anat a l'altra punta de l'andana a assentar-se, ha arribat el tren (el de Rubí) i quan el tren ha anunciat el tancament de portes, ha sortit disparat cap a ell. Evidentment ha perdut el tren.
Al costat meu un noi, una mica més jove que jo, s'ha assentat a la meva dreta i ha tret una llibreta de mida de la meitat de foli, amb paper del bó, per dibuixar, i un llapis al carbó... s'ha dedicat a dibuixar tresos (3). Quan ha omplert la meitat de la fulla, ha arribat el tren de la L7, ha pujat i ha desaparegut. M'agradaría veure si
demà dibuixa quatres (4)i l'endemà cincs (5), i així succesivament... a qué aquesta fixació pels números?
M'ha recordat un company de cole que es dedicava a pintar lletres estil grafiter. El noi era molt intel.ligent, pero la seva ment estava ocupada per les lletres grafiteres.
A l'esquerra, un home amb "traje" i corbata, ha fet una cara molt rara quant he tret el portàtil, semblava dir-me:
"portes un portatil que t'ha regalat el papa", almenys m'ha donat aquesta sensació. Imagino que es la imatge que dóno, sempre vaig amb samarreta, texans i bambes (qué es pot esperar d'un informàtic?? :P ). Doncs no, senyor
aquest portatil me l'he comprat amb la meva suor (per si de cas llegeix aquest blog :P )
Ah sí! em descuido d'un: un que ha arribat, ha vist que el tren no arribava, ha tret el portàtil, ha agafat el "bloc de notas" i s'ha posat a escriure... de tant en tant parava d'escriure, mirava al sostre, per la
finestra, a la gent... i tornava a escriure... aquest era el més estrany de tots... era jo.
|
Contactes
Registra´t
