Va marxar de vacances a un país exòtic amb l’idea de dormir fins a reventar. I aquella mateixa nit una serp que s’escolà per la seva boca feu realitat els seus somnis.
2
L’ÚLTIMA FACTURA
A mesura que es feia ric ho anava perdent tot. Els fills no el coneixien. La dona no comptava amb ell. Els amics l’havien oblidat. Fins que s’haguè de vendre ell mateix per a pagar l’últtima factura.
3
PERPLEXITAT
I la seva filla li va pegar un ventallot fortíssim que li va deixar la galta adolorida i absolutament perplexe.
4
VERSOS IMPOSSIBLES
Feia anys que estava intentant fer quadrar aquell llarg poema sense aconseguir-ho. D’un atac de ràbia esborrà el fitxer de l’ordinador i, dient-li a la seva dona que se n’anava a comprar tabac, recordà el deliciòs que era anar-se’n de putes.
5
SUÏCIDI
L’óvul atreia aquell espelmatozou amb la força d’un iman. Però l’espelmatozou tenia les idees molt clares pel que fa a l’existència humana i després de l’únic que valia la pena, l’orgasme, havia decidit per no viure
Persi... res de sorry... aquí es ve a estar trist i content si pot ser a parts desiguals en favor de la segona opció... jo tampoc no tinc la continuació dels textos que feia ahir... coses de la informàtica... així que avui he de recomençar de nou i no em sortirà res tan bo com a tu, segur...
... que per cert, Cetic, és precisament per aquest motiu que li recordo al Persi la "nostra" naturalesa mortal/laboral... pq avui tinc més clar que mai que treballar mata... ordinadors o persones...
:P
He de dir que quant he llegit el titol del blog, "Cinc micro-contes", he pensat ai ara, asseute be Sam que hauras de llegir un parell de horetes i oh! quina ha estat la meva grata sorpresa de trobar-me aquest microcontes tant menuts com contundents. Persi m'han encantat!!!!
Havam vegana com una dona com tu lliure de horaris i de la estupida complexitat del mon modern de les agulles i el quarz i el tic tac li fa recordar al persi la seva naturalesa mortal/laboral?????
Persi no t'excusis maii maaaaaaaaaaaaaaiiiiiiiii a no se que puguis perdre pasta per no fer-ho :P
Tens raó. El que passa és que ara mateix estic especialment content, però com que no tenia la continuació del text de Lleida, he anat al meu magatzem de micro-contes i he publicat els 5 primers. No m'agrada ser trist ni pessimista. Sorry.
veig que avui t'has llevat content...
que no recordes que és dissabte al vespre quan està escrit que els homes podeu ser feliços per un instant oblidant la son, les factures, les filles, les aficions literàries i l'existència humana en general?
;)
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't