Ni el ressò del teu nom
me'l tornen les montanyes
ja no queda
ni la teva ombra seguint les meves passes
no parpallejejo
no tremolo en pensar-te
no es talla la respiració
perque t'he otorgat un nom,
L'ignorant
que ataca el que no entén,
tampoc pensava enviar-te la tuna
Un casanova d'opereta de baix presupost.
m'ha tornat la veu
la veu dolça que vas afonir
a base de llágrimes.
soc lliure de tu.
Però,
probablement
la llibertat
l'aconseguiriem
en alliberar-nos de nosaltres mateixos
cosa que és una entelèquia
a la que només aspiren
els budistes
més convençuts.
Un petó (que va a part del poema-contestació, ehh)
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't