Dissortat de tu
si ara callaves tot el que saps,
de la pluja, el vent;
de tot aquest vell camà tan llarg;
de la memòria dels vius i dels morts;
de tot aquest mar tan antic
i de la terra sense paraules ni nom!
Vell i eixut
encara aguaita el roure a la vora del camÃ
el pas dels dies i de les nits;
el viatge sense atur del riu, lÂ’om;
lÂ’alt xiprer que coneix silent
tots els noms;
dels vius i dels morts!
velles i eixutes potser alentim el pas de la saba mil·lenà ria per les venes, però no la força que dóna, arrelades, enfilar-nos cap al cel cada dia, amb fulles joves que miren de nou el mateix vell paisatge.
:)