Dissortat de tu
si ara callaves tot el que saps
dels vius i dels morts;
del mar aquest tan antic;
de la terra sense paraules i sense nom!
Vell i eixut
aguaita a la vora del camÃ
el roure el pas dels dies i de les nits
i, el pas sense atur del riu, lÂ’om;
com el vell xiprer
que seÂ’n sap tots els noms;
dels que ja jauen silents,
i dels que mai no sabrem com
hem dÂ’esperar
millor moment...