He començat l'any amb la curiosa sensació de que ja sé tot el que arribaré a saber d'aquesta vida. Repetim clixés que no han canviat des dels temps dels romans, i com que ni veig que tinguem un futur com a persones, o zoo-cietat, o espècie (depèn de la llicenciatura de qui m'estigui llegint), ni veig que jo pugui fer cap aportació per canviar les coses, m'ha entrat una estranya mandra. La mandra del "ja no val la pena", aquella que quan em rondava li atiava tal esmaixada que la deixava mirant al Tibidabo, aquella que ara em troba amb les defenses baixes i ve esmolant-se les urpes.
No m'agrada cedir a aquesta mandra. Però tampoc veig res que em faci canviar d'idea.
Només tinc ganes d'arribar a casa i menjar mandarines.
la meva humil opinio com a no llicenciat, si es que podem opinar jeje tragi que bo, es que primer de tot som humans i ara voler-ho deixar de ser com que no se quines ideas t'havies ficat al cap pero que apart de intentar deixar de ser humans i apart del inmens plaer de menjar mandarines en aquesta vida encara es poden fer moltes coses..........jeure,seure, dormir, apalancarte, badallar, estirar i molts infinitius mes no pero conyes apart la vida dona molts jocs de si no nomes el de fer el mon millor no?