|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de eduard112
|
|
|
Ja n'hi ha prou!!!!!!!!!!!!!!!!
dissabte 29/desembre/2007 - 10:08 1134 4
Avui és el primer dia que escric una "carta" d'aquestes típiques en un blog, i segurament també serà l'últim. Fa pocs dies vaig apuntar-me a aquesta pàgina i també a un altre semblant per consell d'un amic que forma part. La raó per la qual ho he fet és sincerament coneixer noies amb prespectiva de ser una parella.
Fa un any i pocs mesos vaig tallar amb una noia després de cinc anys.... i encara que ja he superat la seva pèrdua he descobert moltes coses que em fan sentir infinitament trist. Descobrir que la persona que pensaves que t'estimava no ho fa tant com pensaves, que tot ha estat un joc.
Tal vegada penseo que encara no ho he superat però no és cert, l'únic que ja no puc més amb aquesta hipocracia, amb aquests amors circunstancials. He de reconèixer que sóc un romàntic, tal vegada també un ingeno, jo volia trobar una persona que m'estimés de veritat, una persona capaç de lluitar contra tot per estar junts .... per amor.... per un AMOR amb majúscules, fort, romàntic apasionat i constant.. i no només el primer any.. sino tots; però crec que sóc l'únic que busca realment alguna cosa així... o com a mínim si hi ha alguna noia que busca això no ho fa pensant amb mi. És una merda pensa que has trobat algú així entregar-li el teu cor i descobrir després de cinc anys que s'està morint per anar-se'n amb un tio del treball per follar-se'l.
Per tant, ja està!!!!! a la merda!!!! ja no puc més!!!!! amb vint-i- set anys ja he vist com funcionen les coses, en l'era que m'ha tocat viure No vull casar-me per després separar-me i veure els fills una setmana si i l'altre no, ni ajuntar-me als trenta tres amb una tia sense estimar-nos pel fet de tindre por d'estar sols i tampoc viure una fantàstica mentida durant quatre anys per desprès viure una altre ruptura traumàtica, per tant.... com estimo les coses veritables ranonciarè a la vida amb parella perquè no hi ha qui em pot donar el que jo vull.
Per què he escrit aquesta carta? perqué estic trist i perqué estic cansat de fer-me el fort , perqué sóc sincer i ja estic cansat de cuidar les aparences, i per evitar temps a les noies que poden llegir aquesta carta.... no crec que sigui un noi atractiu, sóc extremadament prim , la gent em descriu com bona persona i excelent amic (però això no importa)... per tant si voleu un noi guapo , fort i musculós no fa falta que pardeu el temps. Tinc el cor ferit i estic cansat d'aquest joc fals i hipòcrita que és l'amor... no hi ha cap noia en el planeta que busca el mateix que jo i per la qual jo no sigui invisible??
Sé que en aquesta carta he dit totes les coses que en teoria no s'han de dir, però això és el meu cor i això és el que penso.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
campaneta |
Jo també ho buscava
Sunday, December 30th 2007, 2:40 PM
Aixó que tu estas buscant, jo també ho creia possible. Pensava que si alguna persona ho havia aconseguit, perque no jo?
Però el meu matrimoni va ser una experiencia horrible. Després em vaig prometre a mi mateixa que no estaria mai més amb ningú que no fos la meva parella ideal. Jo buscava una persona per poder-ho compartir tot, per caminar per la vida junts i agafats de la mà fins el final de les nostres vides. Algú tendre i carinyos que m'estimés per sobre de tot i que fos a més del meu amor, el meu amic, el meu complice, tot.
Mira Eduard, ara tinc 53 anys i estic sense parella des de fa 21 anys, en tot aquest temps mai he trobat el que jo estic buscant i ara començo a pensar que potser m'he equivocat i encara que no visc sola ( tinc 2 filles i la mare) m'hi sento moltissim i trobo a faltar aquelles petites coses com una mirada, una abraçada, poder arrepenjar el cap en una espatlla, en fi sentir que per algú ets important.
Jo crec que m'ho he perdut esperant la persona que potser no existeix, per aixó Eduard, no cometis el mateix error que jo.
Aixó que busques potser no existeix, no tanquis totes les teves portes, potser ho trobaràs en la persona que menys t'esperes, però si no ho intentes no ho trobaràs mai.
|
|
xepa |
amor o sexe
Sunday, December 30th 2007, 11:30 AM
eduard , a mi amb va passar el mateix k a tu despres de 17 anys de matrimoni i 2 fills en comu , pero avui dia lamor potser no es tant romantic ni tant bonic com voldriem, el fisic, els diners , la feina tot juga i per tambe lamor es clar el problema es trobar la persona k et fasi ekilibrar tot aixo , ara jo penso. si no ets guapo i tampoc tens pelas nomes et kda la juventut i la forsa i aixo es molt amic meu , ja la trobaras a la seva hora . ara prenta un temps i reflexiona una mica , de veritat creus k et va deixar nomes per sexe , li varas preguntar ¿ perque? a lo millor ella ja no testimaba i si era aixo millor deixarho , tambe crec que las donas avui dia algunas no han entes k es la igualtat de sexes i es pasan els sentiments dels demes pel forro ,aixo tambe ho fan alguns homes , algun dia explicare la meva historia donaria per escriure una novela. sign´xepa
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|