Xat Catala
Entra Registra´t
     
 
La meva foto

Benvingut/da al meu bloc!

eduard112 ha escrit 2 articles i te 4 comentaris. L'últim article ha estat fet el 29/12/07

perfil de'n(na) eduard112 | àlbum de fotos de'n(na) eduard112

   
Espai
Espai
   
 

Article del bloc de eduard112

Espai
 

Ja n'hi ha prou!!!!!!!!!!!!!!!!

Data dissabte 29/desembre/2007 - 10:08 Icona 1134 Data 4

Avui és el primer dia que escric una "carta" d'aquestes típiques en un blog, i segurament també serà l'últim. Fa pocs dies vaig apuntar-me a aquesta pàgina i també a un altre semblant per consell d'un amic que forma part. La raó per la qual ho he fet és sincerament coneixer noies amb prespectiva de ser una parella.

Fa un any i pocs mesos vaig tallar amb una noia després de cinc anys.... i encara que ja he superat la seva pèrdua he descobert moltes coses que em fan sentir infinitament trist. Descobrir que la persona que pensaves que t'estimava no ho fa tant com pensaves, que tot ha estat un joc.

Tal vegada penseo que encara no ho he superat però no és cert, l'únic que ja no puc més amb aquesta hipocracia, amb aquests amors circunstancials. He de reconèixer que sóc un romàntic, tal vegada també un ingeno, jo volia trobar una persona que m'estimés de veritat, una persona capaç de lluitar contra tot per estar junts .... per amor.... per un AMOR amb majúscules, fort, romàntic apasionat i constant.. i no només el primer any.. sino tots; però crec que sóc l'únic que busca realment alguna cosa així... o com a mínim si hi ha alguna noia que busca això no ho fa pensant amb mi. És una merda pensa que has trobat algú així entregar-li el teu cor i descobrir després de cinc anys que s'està morint per anar-se'n amb un tio del treball per follar-se'l.

Per tant, ja està!!!!! a la merda!!!! ja no puc més!!!!! amb vint-i- set anys ja he vist com funcionen les coses, en l'era que m'ha tocat viure No vull casar-me per després separar-me i veure els fills una setmana si i l'altre no, ni ajuntar-me als trenta tres amb una tia sense estimar-nos pel fet de tindre por d'estar sols i tampoc viure una fantàstica mentida durant quatre anys per desprès viure una altre ruptura traumàtica, per tant.... com estimo les coses veritables ranonciarè a la vida amb parella perquè no hi ha qui em pot donar el que jo vull.

Per què he escrit aquesta carta? perqué estic trist i perqué estic cansat de fer-me el fort , perqué sóc sincer i ja estic cansat de cuidar les aparences, i per evitar temps a les noies que poden llegir aquesta carta.... no crec que sigui un noi atractiu, sóc extremadament prim , la gent em descriu com bona persona i excelent amic (però això no importa)... per tant si voleu un noi guapo , fort i musculós no fa falta que pardeu el temps. Tinc el cor ferit i estic cansat d'aquest joc fals i hipòcrita que és l'amor... no hi ha cap noia en el planeta que busca el mateix que jo i per la qual jo no sigui invisible??

Sé que en aquesta carta he dit totes les coses que en teoria no s'han de dir, però això és el meu cor i això és el que penso.



Espai
Spacer
Espai
   
  Escriu articles al teu bloc
Espai
 
 

Comentaris sobre aquest article

Espai Espai
 
Picture
fxavier

Ja n'hi ha prou... PER ARA !

Date Friday, January 4th 2008, 6:58 AM

Val la pena que llegeixis el comentari de la Twisti més d'una vegada.
Ah! tranquil que tot arriba...

Spacer

Picture
campaneta

Jo també ho buscava

Date Sunday, December 30th 2007, 2:40 PM

Aixó que tu estas buscant, jo també ho creia possible. Pensava que si alguna persona ho havia aconseguit, perque no jo?
Però el meu matrimoni va ser una experiencia horrible. Després em vaig prometre a mi mateixa que no estaria mai més amb ningú que no fos la meva parella ideal. Jo buscava una persona per poder-ho compartir tot, per caminar per la vida junts i agafats de la mà fins el final de les nostres vides. Algú tendre i carinyos que m'estimés per sobre de tot i que fos a més del meu amor, el meu amic, el meu complice, tot.
Mira Eduard, ara tinc 53 anys i estic sense parella des de fa 21 anys, en tot aquest temps mai he trobat el que jo estic buscant i ara començo a pensar que potser m'he equivocat i encara que no visc sola ( tinc 2 filles i la mare) m'hi sento moltissim i trobo a faltar aquelles petites coses com una mirada, una abraçada, poder arrepenjar el cap en una espatlla, en fi sentir que per algú ets important.
Jo crec que m'ho he perdut esperant la persona que potser no existeix, per aixó Eduard, no cometis el mateix error que jo.
Aixó que busques potser no existeix, no tanquis totes les teves portes, potser ho trobaràs en la persona que menys t'esperes, però si no ho intentes no ho trobaràs mai.

Spacer

Picture
xepa

amor o sexe

Date Sunday, December 30th 2007, 11:30 AM

eduard , a mi amb va passar el mateix k a tu despres de 17 anys de matrimoni i 2 fills en comu , pero avui dia lamor potser no es tant romantic ni tant bonic com voldriem, el fisic, els diners , la feina tot juga i per tambe lamor es clar el problema es trobar la persona k et fasi ekilibrar tot aixo , ara jo penso. si no ets guapo i tampoc tens pelas nomes et kda la juventut i la forsa i aixo es molt amic meu , ja la trobaras a la seva hora . ara prenta un temps i reflexiona una mica , de veritat creus k et va deixar nomes per sexe , li varas preguntar ¿ perque? a lo millor ella ja no testimaba i si era aixo millor deixarho , tambe crec que las donas avui dia algunas no han entes k es la igualtat de sexes i es pasan els sentiments dels demes pel forro ,aixo tambe ho fan alguns homes , algun dia explicare la meva historia donaria per escriure una novela. sign´xepa

Spacer

Picture
Twisti

Xiquet, l'amor no és ben bé això...

Date Sunday, December 30th 2007, 4:30 AM

Com que dius que ets franc, espero que acceptis aquest comentari.

El desengany fa sentir l'horitzó a l'esquena i l'únic que cal fer és tombar-se i fixar-se en tot el que hi ha en el recorregut fins allà.
Els afectes no són mai moneda de canvi i no els alimenta la perspectiva de la compensació. "Jo vull...perquè jo dono..."
L'amor es troba com es pot trobar un tresor.
La persona que estimem també té el seu propi horitzó i s'ha d'acceptar que en un moment donat, el seu camí s'allunyi del nostre.
El dolor del desamor és indescriptible però si no camines, perds l'ocasió de creuar-te amb altres persones.

L'amor no es pidula ni es canvia.
L'amor es dóna.

Spacer

Espai
 

Escriu el teu comentari per aquest article

Espai Espai
Espai
  Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris | Registra't
   



Més articles

 

Vols llegir més articles escrits per eduard112? Aquí son els últims articles.

 
Bullet Els meus poemes...
  Data 27/12/07 Icona 395 Data 0 comentari/s  
Spacer
Espai
Espai
Espai

Cerca al meu bloc

 


Donar un cop d'ull a tots els blocs
Espai
Spacer
Espai

Articles antics

Gener

 
 
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
 
 
 

Desembre

1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
 
 
 
 
 
Espai
Spacer

Referències

Col·labora!
Spacer
Contacta amb el suport / Avisa'ns d'abusos
Spacer
Posa'ns als favorits
Spacer
Política de privacitat, Termes d'ús & Legal
Spacer