| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de B-612
|
|
| |
Contrasentits
 dilluns 5/gener/2009 - 07:54  1618  7
Vaig desdibuixar l'últim dels meus somriures per emmarcar-lo. Un fugaç record que multiplicaré com ho faria un Apòstol ociós un diumenge de pluja al seu sofà celestial. Sacudiré les engrunes que cauen damunt les meves robes, per donar-te un futur prometedor. Per donar-te mil somnis per complir. M'encarregaré personalment d'edulcorar tots i cada un dels teus matins, per treure't de la jungla dels teus llençols entre carícies de cotó.
Agitaré en l'interior del meu puny tancat el dau que dicta els teus dies. I resa. Resa tot el que sàpigues perquè torni a sortir un set en aquest maleït dau de sis cares. Resa perquè, en cas de no ser així, besaré el teu front per congelar els teus sospirs. Besaré el teu front per última vegada, i vendré totes les teves pors al mercat de les mentides. Tiraré els teus ossos a aquest grapat de gossos rabiosos que udola rere la teva finestra. Després cavalcaré per les teves venes fins a arrencar-te de soca-rel la llengua. I ara escolta aquest so, amor meu. El sents? El dau ja dóna voltes sobre la taula.
Em vaig agenollar davant de tu per regar els teus peus. Per asseure'm en el teu costat i per veure't créixer. Vaig guardar a les teves butxaques, mentre adormies, les estrelles que vas plorar ahir. Ja no et tornaran a fer falta. Prometo cuidar les teves tristors i vomitar tota la meva llum sobre el teu cos. Et prometo la fidelitat que no vaig guardar mai per a mi. Prometo no despertar-te quan travessi la teva selva sense necessitat de tornar. I, ara que ho recordo, vaig guardar també a les teves butxaques aquella vella brúixola que ja no vull entendre. Que jo, com la meva nena de cabells vermells, també tinc més que de sobres amb orientar-me sota el cel de la teva pell.
El dau continua jugant. Continua ballant sobre la teva taula. Els teus ulls segueixen els seus passos, i jo (per si t'interessa) recullo en silenci els teus plors, les teves nits de vetlla, i aquella catifa de pèl llarg vermella que va ser testimoni en silenci de tant. Compta fins a cinc i tanca els teus ulls. Que sigui el que hagi de ser. Que poc caminaríem avui junts si ens ancoréssim en l'ahir. Que poc m'importa aquest munt de records si ja no et torno a veure. Que sí, que va tenir la seva gràcia, ho sé. Però igual que no tinc el passat gaire present, tampoc no vull tenir gaire present el futur. I em podria conformar amb veure't dormir, encara que tan sols fos per l'enorme plaer que suposa esperar fins a veure't despertar al meu costat.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
