| |
Una nit.
 divendres 2/gener/2009 - 11:35  1411  4
Amb prou feines es poden veure uns pocs puntets brillants miri cap a on miri. A l'horitzó, llunyans en una filera, uns quants, són de les poques cases que hi ha a l'altre costat de la gran badia. En direcció contraria dos puntets més, són les dues barques de pesca que s'allunyen, fins al matí següent. La resta del món dorm confiat, mentre la nit avança.
Però és molt diferent si miro cap amunt. M'estiro a la sorra que conserva, càlida encara, l'escalfor del sol acumulada durant el dia. Per sobre els nostres caps centellegen centenars, potser milers de puntets, saludant-nos, com si ens piquessin l'ullet. És l'espectacle incomparable de la Via Làctia, que es perd en els confins del temps. No hi ha lluna avui, per sort, i ens acompanya la suau remor de les onades, que batent sense força, gairebé silencioses, com si els hi fes cosa destorbar-nos.
I amb prou feina arriba l'aire fresc carregat d'olor de mar, de vida. Sento la nostra respiració a compassada, com si fóssim un de sol. Els ulls brillants i un lleu somriure, com si el moment no s'hagués d'acabar mai. Com si poguéssim congelar-lo per sempre, viure en ell per sempre. En certa manera el temps ja no avançarà més, serà com si s'hagués quedat enganxat en els racons de les nostres memòries. Perquè hi ha moments que no passen mai...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
