| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Markus7
|
|
| |
Oh, natura, cruel natura... II
 dilluns 29/desembre/2009 - 10:35  388  10
A la primera part parlava dels crancs. Els crancs són artròpodes mandibulats del subordre dels crustacis de la familia dels branquiòpodes, que com la pròpia paraula diu, es pot deduir que tenen les potes que els surten de la zona de les brànquies, o alguna cosa per l’estil. Bàsicament això és per fer-me l’intel.ligent i l’interessant no per res més, així dóna categoria culte al monòleg. Au, deixada anar la meva clàssica parida introductòria, que per dos vegades seguides els ha tocat rebre als pobres crancs, iniciarè la meva particular i incomparable, no perquè sigui la millor, sinó perquè no crec que ningú més pugui arribar a pensar el que jo penso ni modificar la realitat com jo, visió surrealista del món.
Avui començaré per la part domèstica. El gos, el millor amic de l’home. Val, d’acord que el gos és l’animal de companyia per excel.lència. Però jo, digue’m tiquis-miquis, torracollons, no sé perquè, però m’agraden més els gats. Potser perquè són més com jo. Primera, no borden i no donen tant pel cul, són animals més anàrquics. Van per lliure, i els gossos sempre van pixant-se descaradament pels racons i olorant el cul i les pixades d’altres goses. Són més sigilosos i no armen rebombori, poden deixar algun crit espontani per espant però na más. Que dius sempre he tingut por dels gossos, però un dia vaig pensar, com algun gos em toqui els nassus li foto una patada que li rebento les costelles!!! Au, que n’aprenguin, va dir el savi (Laporta)! Ells tenen boca amb dents potents, però com se’m foti un davant emprenyant tinc una catapulta a la cama que l’envio a la quinta punyeta. Sempre l’humà sigui quina sigui la circumstància, tendeix a tenir por quan moltes vegades, en realitat, si penséssim que tenim recursos per fer servir, no s’ha de tenir por. La por sovint és psicològicament exagerada.
Els escorpins sempre he pensat que tenen arrels andaluses. Van amb aquelles pinces que semblen “castañuelas” pel món, que només els falta ballar sevillanes. Clac, clac, clac, clac! Olé! Que dius a mi no em vinguis amb cabronades, però clar després treuen l’”aguijón” te’l claven dient-te “Zascaaaaaaaaaaa” i t’enverinant i la palmes. Agafar un escorpí és com voler agafar la radio enxufada dintre de la banyera plena d’aigua amb les teves pròpies mans, un suïcidi vamos. Si l’agafes per davant et fot un dit enlaire, i si l’agafes per darrere et fot un agullasso que t’envia a l’hospital o al tanatori. Per tant, la meva solució és la següent:
Instruccions
-agafar un pedrusco de 5 quilos i fotre-li per sobre. Ja veuràs si tindrà ganes de tallar dits i picar i enverinar mans. Si és intel.ligent i li dóna temps, se suïcidarà amb la seva pròpia medicina: es fotrà un agullasso verinós i cap al cel dels escorpins. Després, saltar a sobre de la pedra durant un període de 2 a 3 minuts fins que es comenci a veure un líquid que flueix de sota de la pedra. Això vol dir que està més esclafat i mort que un cèrvol a l’estòmac d’una serp.
Les serps són molt cabrones. Jo penso que el moment idoni per atacar a una serp és quan està menjant, en ple engulliment, quan té la guineu a mig tragar, surts amb la destral i “zascaaaaaaaaaa” la talles pel mig i “tu sigue comiendo que me parece que cagaràs pronto hoy, bonita, jajaja”. Clar, com que té un excés de pes a la boca no està per aixecar-se ni per molts trotes. Encara que d’altra banda les serps també semblen vacilar-te amb la llengüeta dels nassos... També venen ganes de tallar-li, encara que és molt esmonyadissa...
Per acabar, els cèrvols jo els anomeno els animals-branca. Si us hi fixeu les banyes que tenen no són normals. Déu o qui fos, a l’hora de crear aquestes bèsties de bosc, per mi que volia fer un experiment i veure què passaria si creués un animal mamífer amb un arbre i vet aquí va aparèixer el cèrvol. Un ésser viu animat amb branques al cap és realment una cosa ben rara, peculiar i novament cruel. Aquestes pobres bèsties, que no tenen cap culpa dels capritxos de Déu, van corrent pel bosc i es foten una castanya a causa d’enredar-se les seves banyes-branca amb les branques reals dels arbres baixos. Però no és l’únic. Després, em sembla que són els ants, els que tenen unes banyes que semblen, no us ho perdeu, una superpinta al cap... segur que si l’Elvis encara fos viu li anirien de conya...
Fins la tercera part!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
