| |
campaneta |
Gràcies pels vostres comentaris
Monday, December 29th 2008, 2:12 PM
Decididament, no, Déu no creu en mi, ni jo crec en ell, parlo del Déu que clama venjança, del destructiu, del que quan fas alguna cosa que et proporciona algún plaer en diu pecat, del que ens vàren predicar a l'escola com diu el Serralenc.
La mort, es bona o es dolenta??, doncs molt fàcil, la meva mort es bona per mi, però molt dolenta pels que m'estimen, per tant la mort també és molt dolenta per mi, quan perdo algú molt estimat.
Hubyto, si hi hagues algun Déu, i cregues en mi, no m'estaria posant a proba constantment, per tant la meva resposta és que no, aquest que tu dius Déu, no creu en mi.
Serralenc, entenc la teva actitud, acceptar, encara que jo no la puc compartir, la meva és lluitar, encara que hi ha coses contra les que no es pot lluitar, jo no soc una persona capaç de resignar-me, i segueixo lluitant.
Persi, tots els sentits que m'han estat donats, no em donen la felicitat, jo no crec que m'hagin estat donats com un regal, no mel's ha donat Déu, jo vaig neixer així i prou, la natura es va encarregar que jo ho tingués tot, però també s'ha encarregat de prendrem moltes coses que son imprescindibles per mi, per que jo pugui viure feliç.
Xavier, Déu no és amor, l'amor és el que tu dones i reps de la gent que tens a prop teu, i Déu no hi te res a veure.
Gràcies pels comentaris, molt bons, m'han fet pensar molt, es un tema controvertit i crec que tots teniu raó.
Seré positiva, jo crec en mi i en cada persona que lluita per viure més o menys feliç.
Una abraçada a tots.
|
 |
Xavier6 |
Déu no és home...
Monday, December 29th 2008, 12:27 PM
Moltes vegades creiem un Déu infantil, a qui només li demanem coses.
Déu o com es digui allò trascendent, no és humà per tal, penso que no li hem de demanar coses humanes, com confiança o estima...
Segons dieun, Déu va més enllà, Déu és amor.
Fins i tot, segons expliquen les escriptures, el seu fill Jesus, abans de morir en la creu, va tenir un moment com el teu i es preguntà: Per que m'has abandonat??
És humà i dolorós sentir-se lluny de l'amor...
Però animat i sonriu, que Déu t'estima ;)
Je je je je!!!
I això que estic en crisi espiritual...
Penso que els ateus i els més acerrims creients no tenen tant en diferent.
Uns només creuen en el seu Déu i els altres només creuen en el seu NO Déu...
Jo encara no se ben be... però estic obert a vivències...
Molta sort a tots!!!
|
|
sarralenc |
Apa Campaneta!
Sunday, December 28th 2008, 8:42 PM
què em fas posar al "teclat" per fer
algunes aclaracions.
Comprenc perfectament el teu sentiment i el dels
altres xateros què recolzen el teu criteri. Tens
MOLTA RAÓ; però NO totalment, segons el meu
modo de pensar. Permetem que m'expliqui.
És cert, crec jo, què el Déu què ens van ensenyar
de petits NO EXISTEIX. ESTÉM D'ACORD!
Ara, jo sé BEN CERT, que ni jo, ni cap altre com jo
han FET l'Univers, amb VIDA i les meravelles què
ens envolten com també TOTES LES CALAMITATS
I MISERIES QUE PATIM.
EL O "LO" RESPONSABLE d'aquests fets és el què
(l'humil i minúscul jo) l'anomena DÉU.
És TOTALMENT DIFERENT al què em van ensenyar,
amb molt d'afecte els meus avis, pares i mestres.
Com vaig dir en algún bloc meu, ni em fa anar a Missa,
ni m'amenace amb l'infern, ni em promet el cel.
Els "indis" americans li diuen el "Gran Espirit", altra gent
li diu "Natura", altres un "Ser Superior", "Energía"....
Ni s'assemble al què diuen el Déu d'Abraham, Jacob i Moisés.
És el mateix Déu en el que creien el filòsof Baruc Spinoza
(d'origen sefardita però què va ser, per dir, "excomulgat" del
judaísme per les seves idees sobre Déu i la religió) i en el
que creie també Albert Einstein.
A mí em semble què els humans diem "BO" a tot el què ens
"agrade" i diem "DOLENT" el què NO ens agrade. Molt subjectiu.
La mort, ¿és bona o és dolenta? la major part de temps i
la major part de les persones la considerem "dolenta"; i tots
sabem que si hi ha vida i ha d'haver mort. No ens agrade però
així ho ha FET DÉU (Natura, LLei de Vida, dígali com vulguis).
I ¿el dolor? a ningú, què jo sàpiga, li agrade el dolor, per tant
ÉS dolent! L'any passat, estànt jo en El Salvador, el dentista
em va dir,
¿cóm has suportat el dolor amb aquesta infecció en aquest caixal?
"no n'he sentit gens, doctor" li vaig dir; el meu nebot va afegir
¡quina sort què té el meu oncle, no li fan mal moltes coses!
i el dentista va conyestar, "doncs no és cap SORT, perque
si li hagués fet mal, hauriem pogut salvar aquesta peça, i ara
ja està perduda"
Per altra banda,¿cóm s'explique l'existència de tanta MALDAT
i DESASTRES, CALAMITATS,..... senzillament, si diem
què ÉS LA NATURA ho accaeptem tan naturalment, encara
què ens dolgui; ah! però que ho PERMETI DÉU això no ho
acceptem.
Així SÓM nosaltres els humans.
La meua actitut, sense "barallar-me" amb ningú, és
acceptar (dígali les lleis de la Natura, Déu o el que vulguis)
TOT el què passa al món. També crec (però això ja és decisió
personal què no té cap fundament científic, sols de FE propia)
que Déu (Natura...etc) em protegeix si faig el què tinc què fer.
O sigui si segueixo les LLeis de la Natura.
Defenso el què CREC què és "BO"
i faig el "millor" què puc en tot el què faig. No em preocupa
gaire si ho veuen bé o malament. M'estimo més què ho
aprovin; però no és imprescindible.
Una abraçada i petons Campaneta.
|
|
minimilk |
Perquè el q Deu pregona no pasa a la vida
Sunday, December 28th 2008, 7:17 PM
Nose si existeix,ni tampoc acudeixo a pensar en la seva existencia en situacions estil"Quasi tinc un accident però gracies a Deu..."
Però em pregunto,existeixi o no,com es que escasejen tant valors com amor,confianÇa,estimació,respecte etc...,i abunda tant l´odi el materialisme la violència la mentida?
Aixi doncs,no crec gaire en Deu però com els valors que defensa m´agraden bastant,els fare que formin part de la meva persona.
Potser Deu som tots en petites parts individuals..
|
|
|
Contactes
Registra´t
1611 
15
