|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de viking
|
|
|
la puta mili..
dissabte 27/desembre/2008 - 02:34 1592 3
Quines coses..ara he descobert una capsa on tinc els records de quan vaig fer el servei militar..la tenia enmigt dÂ’un munt de trastos..
Es ben be que quan ets jove tot et fa gracia,ja veus,18 anyets acabats de fer..mira quines coses..una vaina del fusil de asalto..puta merda que era..apuntaves endevan i tenies sort si al disparar no mataves al teu company del costat..que mes..?mira..el mocador de coll..de riguros verde caqui..viam..un pase de cap de setmana..dÂ’aquest no en tenia gaires..MiteÂ’l..la meva paga..732 pessetes..ostres quina fortuna.llastima que hagi caducat..si no lÂ’anava a cobrar..
aixxx..quins records..recordo la meva primera guardia..de les 265 que vaig fer..vaig entrar un divendres i vaig sortir un dilluns..en tres dies vaig dormir cuatre hores..però..als novatillos els hi tocava sempre en sort..
recordo també a uns veteranos..en el cos de guardia...jugant amb la pistola de dotacio...capullos ells,no van saber veure que hi havia una bala a la recamara...amb la tonteria van i li volen el cap a un altre...encara va sortit ben parat..va salvar la vida però pel que he sabut no va quedar molt be...recordo la olor de la sang que va quedar...era una olor dolça..molt dolça...
recordo també a un company de la meva quinta...hiper-nervios ell..no hauria d’estar aqui...no se com s eli dispara el fusell en una guardia..estava de binomi amb ell...per dos centimetres no pela al centinella de la garita...d’aquesta feta ,ja no el vaig veure mes..li va donar una crisis bestia i s’el van emportar a l’hospital de Figueres..
coi..i en marron..un que li deiem marron,sempre estava fotut en histories..un dia va montar un cavall,sense saber.ne..lÂ’animal es va desbocar i ell va caure..amb la mala fortuna que un peu se li va quedar enganxat a...be,no se com es diu..alla on poses els peus..el cavall el va arrossegar per tota la base fins que el van poder aturar..el mes extrany de tot es que el paio no es va fer res..quatre morats i prou..encara veig la seva cara,amb una cervesa a la ma i rient pels descosits explicant-ho..
recordo també les llargues patrulles nocturnes..que maco era veure el cel tot estrellat..a 4 sota cero..tot era ben igual sota aquell cel...
recordo també el dia que vaig tornar a casa..vaig estar una setmana llevant-me a les tantes de la nit,per buscar el meu fusell i incorporar-me a la guardia..el meu germà tenia feines a fer.me veure que ja estava a casa..
i recordo mes coses...unes mes bones i altres mes dolentes..però el que si se segur que totes aquestes andromines s’en van a les escombreries..res de reciclar..aixo es impossible de reciclar-ho..
En fa gracia tots aquest que juguen a soldadets...recordo les primeres paraules que ens va dir el nostre tinent quan vam entrar..
Mirad a todos esos..van arriba i abajo..que si escalar..que si guerrillas..esos no saben nada..vosotros si os vais a enterar..vosotros hareis la guerra..
i el podrit va tenir raò...
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|