Es gener darere la finestra,
i l'aire s'embafa d'espetecs de llenya
m'he assegut sobre l'escorça d'un tronc gegant i nu.
De sotrec de ràbia s'escolen escot avall,
les perles barrejades amb llàgrimes de vidre, gèlides
proba fart evident dels serveis prestats.
He cremat el teu nom guixat a correcuita sobre el paper
ara,
per fí m'allibero de l'angoixa que em representa
la teva companyia,
per fí dibuixo el somriure que em mereixo després de tant de temps.
Es gener rere la finestra,
però Agost per fí als meus ulls al acomidiar-me
per sempre de tu.
Ey! que ningú es doni per al.ludit, forma part d'històries meves...
es un article tipus " que t'engego i em desfogo"
Nomes es un poema que te a veure en la meva vida apart del xat, i no tenia res a veure amb tu, pertany a una determinació intima i aixi ho expreso al final del poema.
una abracada!