| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de campbell
|
|
| |
I m'agrada...
 diumenge 21/desembre/2008 - 05:16  1954  12
I quan em mira m'esgarrifo, quan em parla m'esvaloto, quan hi penso m'esparvero, quan el toco m'emociono...
I quan creia que tot havia acabat, que la meva cançó seria la de “Adéu a l'amor”, ell torna. I em mira, em parla, hi penso i es deixa tocar...
I la roda que no deixa de girar torna a ser al punt de partida...
I jo que em dic: “Noia, no tens remei. Seguiràs sent una bleda assolellada tota la vida!”
I és que sempre ho he estat i crec que no podré desfer-me mai d'aquesta aura de romanticisme de pel·lícula que m'envolta.
I és que a les pel·lícules tot acaba bé, no com a la meva vida.
I és que encara busco el meu final feliç.
I és que encara no he viscut cap història que hagi estat per sempre.
I és que els homes són tan cabrons...!!
I quan volen poden arribar a ser tan perfectes...!! La criatura celestial més desitjada...
I quan sembla que és aquest, t'entregues, et dones tota, et desfàs per ell i ell per tu. Fins que un dia tot canvia.
I després torno a burlar-me de mi mateixa, per haver tornat a caure a la trampa
I per haver-me cregut totes aquelles belles (i velles) mentides.
I penso que ja està be de patir pels homes.
I si almenys m'atraguessin les dones... però tampoc.
I com més voltes hi dono, més convençuda estic que la meva cançó ha de tornar a sonar.
I em posaré el repeat perquè no deixi de sonar mai més.
I diré adéu a l'amor ja per sempre.
I llavors tornarà a aparèixer un altre bordegàs que m'enxamparà amb les seves paraules dolces, la seva mirada tendre i el seu cor sensible que em tornarà ditiràmbica.
I passat un temps aquest també me la fotrà.
I llavors pensaré “que n'ets de burra d'haver-te'l cregut, a aquest també!”
I la roda tornarà a començar el seu recorregut d'origen i final idèntic.
I durant alguns moments seré a dalt de tot, l'agulla assenyalant el premi gros.
I d'altres estaré enfonsada en la misèria.
I pensaré en els moments en que estava a dalt, penedint-me d'haver deixat escapar alguns trens per no ser perfectes.
I és que hi ha unes vistes des d'allà dalt...
I ja no diré res més.
I callaré.
DC
P.D.: I suposo que no calen aclariments...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sarralenc |
Ets extraordinari campbell!
Monday, December 22nd 2008, 1:03 AM
Tu dius "i suposo que no calen aclariments", doncs
pels altres potser no; però pels menys capacitats, POTSER
sí. De totes maneres, tens una habilitat per expressarte,
descomunal. Tant si ho fas describin el que sent una coneguda
teua o no, és maravellós.
Al llegir el teu article deseguida m'ha vingut al pensament,
una cançó folklòrica americana "On Top of Old Smokey".
L'Old Smokey es refereix a una montanya de la zona Sud-
Sudest dels Estats Units. Els Weavers tenen un versió què
m'agrade: (la musica i la lletra, però no el video: un gramofono)
http://www.youtube.com/watch?v=g_1pgFgagbE
De pass, pels que vulguin "practicar" una mica l'anglès,
aquesta canço, interpretada pels Weavers, es pot seguir
bastant facilment:
On top of Old Smokey,
All covered with snow,
I lost my true lover,
For courting too slow.
For courting's a pleasure,
But parting is grief,
And a false-hearted lover,
Is worse than a thief.
A thief will just rob you,
And take what you have,
But a false-hearted lover,
Will lead you to your grave.
And the grave will decay you,
And turn you to dust,
Not one boy in a hundred
A poor girl can trust.
They'll hug you and kiss you,
And tell you more lies,
Than crossties on a railroad,
Or stars in the sky.
So come ye young maidens,
And listen to me,
Never place your affection
On a green willow tree.
For the leaves they will wither,
The roots they will die,
And you'll all be forsaken,
And never know why.
--------------------
La traducció "meua' de la cançó "On Top of Old Smokey":
Dalt del "Old Smokey",
tot covert de neu,
he perdut el meu amant
per cortejar massa lent.
Doncs cortejar és un plaer,
pero el deixar-se és un dolor,
i un amant de cor fals,
és pijor què un lladre.
El lladre només et robarà,
i et prendrà el què tinguis,
però l'amant de cor fals
et durà al sepulcre.
I el sepulcre et corcarà,
i et convertirà en pols.
Ni en UN noi entre cent,
una pobre noia pot confiar.
T'abraçaràn i et besaràn,
i et diràn més mentides,
que les travesses del tren
o les estrelles del cel.
Veníu,doncs, donzelletes,
i escoltéu-me,
mai poséu el vostre afecte
en un salze vert.
Perque les fulles es marciràn,
les arrels es moriràn,
i us quedaréu abandonades
i mai sabréu per qué.
Bé, que no sigui el cas per cap donzelleta del xat!
Bon Nadal, una abraçada i A VIURE!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
