|
Oh, natura, cruel natura...
dissabte 20/desembre/2008 - 09:21 642 5
DEDICADA LA QUILOMETRICITAT DEL MONÒLEG AL CETIC. Jajajaj.
La natura ha creat un assortit d’animalons i de bèsties més agraciats i menys agraciats. La natura és cruel, però l’ésser humà ho és més. Per començar m’agradaria fer una reflexió (i quan jo faig una reflexió, agafeu-vos, és a dir, cuando me pongo, me pongo) per començar fent boca.
Diuen: els crancs caminen cap enrere. Aver nene, bonito, tesoro de mi corasson, els crancs on cony has vist que caminin enrere? Tenen 6 o 8 potes, ara no les he contat (però diria que són 8), però no poden articular-les cap endavant i si no poden articular-les cap endavant això vol dir que cap enrere tampoc poden, tarugo, si no podrien anar cap endavant. Els crancs així doncs caminen de costat, cony!!!!! M’agradaria saber qui va ser el gran geni que va dir que els crancs caminen cap enrere... Caminen de laaaaaao, cony, no lo ves? Els crancs, per tant, o són de dretes o d’esquerres, però palante i patràs ho tenen prohibit. La natura és cruel...
Per altra banda, els peixos o animals marins que necesiten aguaaaaaaaaa constantment, siguin mamífers o caga-ous. Quina gran crueltat que no tinguin potes, un animal d’aquests fora l’aigua està més mort que viu per molt que es mogui. D’altra banda, no tenen potes perquè així, amb les aletes poden desplaçar-se millor, digue’m savi... Però tu veus un lluç o una sardina cara a cara i fa una cara d’empanat que no saps si riure o fotra-li un cop de puny. Està allà amb la boca obrint-la, tancant-la, obrint-la, tancant-la que sembla que et vacili. Ara són escurridissos com ells sols...
Les tortugues són lentes del cagar, però qui no ho seria portant la motxilla a rebentar que porten: són tendes militars de campanya blindades ambulants, que només els falta dir: “Senyor, sí, senyor!”. Ara, les cabrones tenen una vida longeva. A primària vaig estudiar que l’esperança de vida d’una tortuga és de 116 anys tu, i només és la mitjana!!! Que dius aviam no m’estranya que visquin tant, si van tan a poc a poc no tindran mai accidents de trànsit tortuguil. Tenen cara de marcianes les tortugues...
Després, els pàjarus. Ni han de molt macos, però de molt torrecollons. El putu canari piu-piu que no para de piular a casa del veí en tota la puta nit. I si a sobre és un periquito toca més els nassos, els de l’Espanyol ja se sap... Et vénen ganes d’estrujar-lo amb les teves pròpies mans. Els lloros, mascota favorita del Laporta, donen conversa repetitiva. Aprenen una cosa que no paren de repetir-la, i pel teu bé, que no hagi après elogis com gilipolles, maricon, nenaza, mitja-merda, fill de puta, cornudo, a tu mujer se la tira el vecino i no lo sabes, etc, etc. Et deixaria en evidència davant dels convidats. És per menjar-se’l a petons, però literalment.
Després hi ha una sèrie d’animals, que aviam no són molt macos que diguem, però cony posa-li un nom més maco... Una urraca, per favor, té nom de iaia bruixa lletja amb berruga nassal. La iaia que convida els crios a berenar a lo Hansel i Gretel, i després, i tant que hi ha berenar, es fot els nens ella!!! No em direu si no és cruel l’ésser humà.
També hi ha una sèrie d’animals que els ha tocat la desgràcia d’aguantar una esponja a la boca. Efectivament, la seva llengua. No HAVEU VIST mai el clàssic gos lleig del cagar, que et vénen ganes de fotre-li una pallissa, que té un llenguaco que prega tu perquè no et llepi... Igual que els cavalls. En ma vida he vist mai un llenguaco tan gran i llarg. Sembla el xiclet del Boom-Boom-Boomer que s’estira fins a l’infinit. Com et llepi amb aquesta esponja et deshidrata viu, alló ho absorveix tot per molt humida que estigui!!!!! És insaciable, hidròfila a més no poder!! A sobre, després vé el lloro i et diu “mitja-merda, cabró”, i amb tota la raó. Veus, aquestes bèsties que no poden amb la llengua, que la treuen a fora de la boca per ventilar-la, deu fotre una peste que no m’estranya: lo raro seria que no fes pudor, que fes olor a Eau de Rochâs. Segur que pesa més la seva llengua que el seu cap. Per això els cavalls tenen aquests megacolls a lo Fernando Alonso, s’ha musculat tant d’aguantar la llengüeta ditxosa.
Aquest tema em dóna per fer molta teca... jajaj això només ha estat el principi de la pesadilla... Muahahahaha!!!
|
|
cetic |
si si
Sunday, December 21st 2008, 7:37 AM
cuando de pones te pones pero nen que et van vacunar amb un boli bic i no pots para d'escriure o que?????? Diossss quan se pone diu no se de que es deu posar aquet paio pero segur que a la farmacia no ho venen.....
Havaaam markus ka natura es sabia. Trobes que els cranca caminen de costat per crueltat, per manies tontes noooooo no pas no, el cranca caminen de costat per una cosa ben practica i que els humans hauriem de apendre. Els crancs, el bons crancs, els autentics crancs, el genuins crancs caminen de costat perque a la hora de aparcar es mes fàcil. Saps el merder que fotem els humans intentant aparcar el cotxe anant endavant i enderrere foten 30 mil maniobres i mira els crancs, clec clec, clec clec i ja esta aparcat a la perfecció, aixxxx cuando aprenderemos.
Els peixos.......el peixos eren uns animals acuatics si....vivien polulant pel mar i pels rius amunt i avall com submarinos russos amb capitans borratxos de vodka, que si ara al atlàntic que si ara el pacific pero un dia, despres de haver conseguit fer el mapa mundial acuatic i aborrits ja de tanta puta aigua van decidir fotre una aleta a terra i que va passar? pos eso que diu el markus que es van quedar mig morts fent cara de panolis...peeeeeeeeeeeeeeeero aix la natura natural que es mes llesta que la fam (frase estupida perque si pq que jo sapiga el nivell intelectual de la fam no la comprovat mai ningu, pero markus pots fer un blog sobre aixo) pos eso que la natura natural que es mes llesta que la fam fa seleccionar cuatre peixots considerats els mesies de fa 360 millons d'anys, de la epoca del amfibiosaures, van fotre un peu a la terra i un altre al mar i ale a vivir que son dos dias....
Pel que fa al tortuguisme i altres moviments socials reptilians te una explicacio ben facil markus. Despes que els amfibiosaures conquerissin el mon es van dividir en dos bandols, els que menjaven mosques i els que menjaven mosquits. I van haver guerres sagnants i interminables (lease La guerra de los 100 millones de años, ediotarl Absurda) llavors els menja mosques van crear un amfibi blindat conegut com tortuga, lento pero seguro aixo si....
El ocells son un cas apart. El ocells son esser extraterrestres que van venir a rebentar la terra pero al veure el clima que hi havia a la Terra i el poc transit aeri van decidir quedarse a viure aqui com si res, en plan okupa i aqui estan, avui en dia es dediquen a la guerra de guerrilles sobretot a Barcelona bombardejant amb la seva verda els transuents inocents sobretot a la plaça Catalunya.
Pel que fa als altres extranys animals dels que parles es obvi que son mutacions humanes que em acabat adaptant i acollint a casa nostre...
El resum i la conclusio es:
Si tots aquets bitxos son raros de collons i nosaltres, els humans, venim de aquests bitxos,.......que collons som nosaltres???????
|
|
|