| |
article de Salvador Cardús i Ros
 divendres 19/desembre/2008 - 12:49  703  5
Al diari AVUI d'avui, 19 desembre 08, hi ha
un artícle de Salvador Cardús i Ros del
que transcric les 2/3 parts del final (és llarget):
".....Certament, és feixuc sobreviure enmig d’amenaces i males notícies. Quin país suportaria com si res que a un jutge se li acudís prohibir l’eslògan Una nació, una selecció en l’anunci d’un partit de futbol? ¿Després d’aguantar l’espasme hipernacionalista que va provocar la roja a tot Espanya aquest estiu passat, ens hem d’empassar que la tímida jaculatòria de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes està fora de la llei? I qui pot viure amb indiferència que, ara un jutge francès, et digui que els anys de prohibició franquista compten com a temps d’inactivitat i que això t’exclou de la Federació Internacional de Rugbi que vas contribuir a fundar? O quina mena de justícia pot venir del Tribunal eclesiàstic de la Rota, quatre dies després d’haver nomenat a la cúpula de comandament del Vaticà un bisbe rematadament espanyolista?
Tot això, esclar, per no parlar d’amenaces més greus com les que pesen sobre les nostres finances públiques o sobre l’Estatut, un carta de navegar de la qual volen esborrar els quatre punts cardinals. En aquest cas, la irritació ja no és només pels incompliments de la llei i dels terminis, sinó també per l’actitud provocadora del president espanyol. Fer broma amb la data de l’acord dient que “cal posar-hi una mica d’emoció”, relativitzar l’incompliment afirmant que el finançament “no preocupa els ciutadans”, i encara fotre’s de les advertències del president Montilla, assegurant que “el PSC som nosaltres”, és una actitud irresponsable en un governant que, al capdavall, governa gràcies al suport dels vint-i-cinc diputats del PSC escollits amb vots catalans.
I, tanmateix, no és llepant-nos les ferides que refarem el país. Lamentablement, sembla que l’obamamania a Catalunya podria no haver passat de ser un foc d’encenalls i que no n’haguéssim acabat d’aprendre cap de les lliçons que ens oferia. Ho sento pels que viuen instal·lats en la cara fosca del país, però cal insistir en el fet que per cada mala notícia, previsible en la major part de casos, tenim mitja dotzena de victòries per exhibir. La mateixa setmana que sabíem que Swiss Air retirava el català enregistrat en alguns dels seus vols, fèiem un homenatge emocionat a Miquel Martí i Pol i –per què no?– una gran demostració d’afecte per Joan Baptista Humet, un terrassenc nascut valencià. I la Vicky, Cristina, Barcelona era nominada per a quatre Globus d’Or. I la Plataforma per la Llengua iniciava la seva enèsima campanya. I Celdoni Fonoll presentava la seva bella Antologia 1974-1998 de poemes cantats. I Jaume Subirana ens oferia un llibret preciós amb 50 poemes per dir a dalt la cadira. I el Barça guanyava el Madrid. Sí: el país és assetjat, però el país funciona, fa la seva via, si cal es defensa, si convé ignora l’afront, i sobretot busca el seu propi camí, avança, suma, creix, estudia, inventa, crea, s’arrisca, pren compromisos, pateix per allò que vol aconseguir i procura ser feliç.
L’any s’acaba i, sense abandonar la indignació, ja seria hora de deixar enrere el lament. L’any s’acaba, i si és l’hora dels bons propòsits, per què no proposar-nos fer un exercici de confiança en nosaltres mateixos? A hores d’ara, la nostra més gran feblesa és que no ens coneixem prou bé, no reconeixem la veritable fortalesa del país. Mentre convertim les males notícies en símptomes generals, reduïm les bones notícies a fets excepcionals. Portem la feblesa a la mirada. I com ens aconsellava Miquel Martí i Pol, cada matí, abans de sortir de casa, ens hauríem de rentar els ulls amb aigua destil·lada, remuntar tossudament el riu i esmolar-nos dents i ungles per, quan mudés la lluna –“i mudarà, company, d’això no en dubtis”–, suportar l’impuls de les noves marees. Aquest és el bon any que desitjo als meus lectors."
Una abraçada, Bon Nadal I a VIURE!
|
| |
sarralenc |
Gràcies cetic, Vegana, msanc i Xavier
Friday, December 19th 2008, 1:08 PM
pels vostres comentaris.
Els aprecio tots. Acceptant els diferents punts de vista, crec què
els 5 nosaltres podem dir que estem d'acord en que volem més
justicia, més llibertat, més tolerancia, i una MILLOR VIDA PER
TOTHOM. En Persi ens dona una bona guía per aconseguir-ho.
Ánims , doncs, i a fruir el que podem. Us desitjo tot lo millor
per cadaescú de vosaltres!
|
 |
|
Contactes
Registra´t
