| |
Debut al Liceu de les meves filles-I
 dijous 18/desembre/2008 - 04:54  519  3
I
A la vida vivim una sèrie d’esdeveniments que tots estem d’acord en considerar importants. Néixer, la finalització dels estudis, el matrimoni, el naixement dels fills, la mort dels pares etc....però, a banda d’aquests, hi ha una sèrie de petits esdeveniments que endolceixen o amarguen la nostra existència.
Per exemple, jo recordo com un moment especialíssim el dia que vaig anar a un recital de Raimon amb la meva dona i les meves filles a l’església de Sant Agustí de Barcelona. Raimon sempre m’ha acompanyat –com Brel o Brassens, però més perquè es el meu conciutadà-. La sintonia de la meva vida són les cançons de Raimon. Me les sé totes, és com una mena de guia diguem-ne espiritual i estètica de la meva vida.
L’església de Sant Agustí, a més, és la parròquia de la meva família. On jo vaig ser batejat i vaig fer la primera comunió i on anava a missa cada diumenge. I per acabar-ho d’arreglar l’ONG que organitzava l’acte estava presidida per en Josep-Maria Cullell, un dels polítics de CDC als que em sento més proper. Vull dir que l’església estava plena de coneguts de CDC. Quan es va acabar el recital les meves filles – que s’havien avorrit com unes otstres- em van fer un regal esplèndid: van pujar a l’escenari i li van donar un parell de roses a en Raimon. Aquest els hi va fer un petó i jo em vaig emocionar com una magdalena. No cal dir que la meva dona era allà per inmortalitzar el moment.....
Hi ha moments especials, en canvi, que ens són negats. El meu pare, de petit, volia un vaixell de vela i no el va tenir mai. Ma mare volia anar a Nova York i no hi va anar mai, jo volia un cavall –ara dubtaria entre un cavall i un guarà- i de moment l’únic guarà que tinc sóc jo...
El meu pare volia que jo estudiés música i fou que no....Em va apuntar al Conservatori del Liceu –que estava al costat de casa, ja que nosaltres som del carrer de Sant Rafael- però jo no vaig respondre gens....Odiava el solfeig i quan em feien asseure el piano enseguida començava a fer el ruc i no hi havia manera que aprengués de solfa. La comparació amb el que està sent l’educació musical de les meves filles – la gran fa guitarra, saxo i tambor i la petita guitarra, trompeta i tambor) és que a mi a casa ningú no m’obligava a fer res, mentre que la meva dona cada dia insisteix per a que toquin els instruiments i cantin la lliçó de solfeig.
El cas és que el que el meu pare no va poder veure – la meva actuació al Liceu – jo l’he pogut veure respecte de les meves filles i no m’he estat de pensar com se l’hi hauria eixamplat el cor al seu avi si les hagués vist.
2
El meu pare fou un gran afeccionat a l’òpera. Malgrat que ell es definia com un “trist forner”, el cert és que durant molts anys anà a totes les estrenes liceístiques i que a casa teníem una discografia extraordinària. Discos d’Enrico Caruso, Feodor Chaliapin, Benjamino Gigli, Miguel Fleta, Titta Ruffo, Riccardo Strecciari, Aureliano Pertile compartien estanteries amb els més moderns de Mario del Mónaco, Maria Callas o Di Stephano i amb els moderníssims Kraus, Domingo, Aragall, Carreras, Caballé, Victòria dels Àngels i tants altres...
Però jo li deia que no m’agradava l’òpera i comprava els discos de la cançó catalana, castellana i francesa, D’aquests al meu pare li agradaven molt en Lluís Llach i la Maria del Mar Bonet, per una banda, i Jacques Brel per un altra. Raimon i Brassens sempre els va trobar musicalment insignificants ( ara és curiós que la meva filla gran ho veu exactament igual que ell ).
No sé de on li venia l’afecció a l’òpera al meu pare. Probablement un dia algun amic del seu germà –que estudiava medicina i solia anar a l’Ateneu- li devia dur i deuria quedar enlluernat. Hi ha moltes òperes que enlluernen: posem qualsevol de Wagner ( tot i que el meu pare a Wagner el respectava més que no pas l’entenia), posem qualsevol de Verdi – Aïda, si n’he de triar una- o Rossini amb el seu “Barbiero di Siviglia”...La fusió del teatre, la música i el ballet no deixa indiferent a ningú que tingui una mica de sensibilitat ( jo llavors no en tenia perquè pensava que la meva obligació era dur-li la contrària i demostrar-li que en Raimon i en Brassens cantaven millor que Plàcido Domingo o Luciano Pavarotti ).
El que el meu pare explicava és que li va demanar al meu avi que li comprés un piano i fou que no. Ell no tingué l’oportunitat que tingué Pavarotti, que també fou fill d’un forner. El meu avi havia començat a treballar de pastor als sis anys a La Vansa (L’Alt Urgell), havia començat de mosso a Barcelona als 12 i no estava ni per piano ni per romanços. El meu pare –que era l’hereu- s’havia de quedar el forn (els altres germans foren metges, mestres i rendistes) i no se’l podia apartar de les barretes. I menys per una collonada com la música. O sigui que el meu pare va haver de dimitir de la seva gran vocació i per a la qual, pel que es veu, no tenia males qualitats.
Pel meu pare l’òpera fou el que per a molts és el Barça: quelcom a que hi abocava la vida. De les italianes que normalment es representen se’n sabia totes les àries i la majoria dels recitatius. I li agradava cantar i feia uns crits que es sentien força lluny de casa. La meva mare sempre explicava l’anècdota de que, quan jo vaig néixer –abans els homes no podien estar al parts- el meu pare estava desenfornant barretes i quan el van trucar per a dir-li que havia tingut un noi es va posar a cantar el “Funiculí, Funiculà” tant fort que els veïns van demanar-li que baixés la ràdio....
|
| |
Poetigat |
L'òpera
Thursday, December 18th 2008, 11:09 AM
A mi m'agrada molt la música, però mai m'he iniciat en el món de l'òpera. Només n'he vist una "La Boheme" en dvd. No em va desagradar però no em va enganxar. M'agraden certes arias d'òpera però, en general, no em sembla que m'aportin gran cosa musicalment, i per veure representacions prefereixo el teatre. És greu? M'estic perdent alguna cosa important?
Del Raimon no en sóc un fan, però m'agrada, jo també prefereixo el Llach i la Bonet, he, he, he...
Moltes felicitats pel debut de les teves filles.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
