| |
futbol de gènere
 diumenge 23/desembre/2007 - 11:13  512  2
Hola! Avui m'inicio a l'apassionant món dels blocs, i tot i que no crec que sigui la millor eina de comunicació (millor una conversa cara a cara, que és molt més enriquidora i profitosa), és una eina més de debat, cosa prou mancada en la nostra societat.
I res, avui , dia del partit barça - madrit, partit dels qual es parla des de fa 15 dies arreu; on hi haurà 11 homes contra uns altres 11 homes (i algun suplent que jugui una estoneta) corrent rere una pilota per tal de fer feliços milions d'espectadors i aficionats que indirectament paguen uns sous multimilionaris a akets 22 homes.
I aprofitant l'efemèride, i també el fet que hi ha un altre bloc a aketa web escrit per Kissu05, on es queixa de la poca repercussió de l'esport d'èlit femení (pel sol fet de ser femení), doncs donaré la meva opinió sobre un del q crec q és "tansols"
un dels efectes col·laterals de la discriminació de gènere que amara la nostra societat.
Jo crec que qualsevol comportament humà està condicionat per l'educació que reps i les influències de la societat que t'envolta (a part dels idearis que et vagis fent a partir de les experiències viscudes). El tema de la igualtat de gènere o la discriminació és un d'ells.
Hi ha molts cercles socials, com per exemple un grup d'amics que, ja sigui mig de broma per fer burla, o per fer-se notar i creure's superiors a la resta o perquè realment ho pensen, es deixen anar com qui no vol la cosa comentaris discriminatoris que poden ser ofensius.
També en l'ambient familiar, la igualtat en les feines domèstiques normalment és un desig del membre femení, que no pas una realitat que imperi habitualment.
A part, en les dècades passades, i des de temps remots, en la nostra cultura sempre hi ha hagut una discriminació negativa cap a les dones, i una separació de feines entre els dos sexes. Feines que eren tansols d'homes, i feines que eren tansols de dones, i tu si havies nascut en un sexe, estaves predestinada a seguir uns camins a la vida diferents a que si haguessis nascut amb l'altre sexe.
En el tema de l'esport escolar, sense anar tant lluny, quan jo estudiava, la majoria de nens jugaven a futbol i bàsket, i les nenes a volei o altres esports, no perquè els hi digués el professos sinó perquè a la seva ment estava això inculcat: esports de nois i de noies.
Un altre cas: si tu vas a un baretu un dia de futbol, la majoria de gent que hi ha allà de més de 40 anys tots són homes, i cap o quasi cap dona. També és fruit de l'educació que han rebut i la societat on han crescut.
Tot i que la societat actual tingui uns suposats altres valors, basats en la igualtat, la tolerància, el respecte.... encara part de la societat d'avui en dia està acomplexada per aquests valors, perquè un gruix destacable de la societat ha cescut amb uns altres valors.
Però per sort amb aquest tema sóc optimista, perquè els valors de la societat estan canviant, a les darreres dècades ens bombardegen amb missatges d'igualtat de gènere en tots els àmbits, tant familiars, com de lleure, com laborals, i com a mínim en les neves generacions de jovent això està calant en el subconscient: al meu voltant, per qexemple, al bar on anem la colla a veure futbol hi ha nois i noies, jo quen acabo de dinar vaig a rentar els plats, i tot i que la meva àvia creu que és feina seva, jo li dic que no.... Moltes entitats vetllen perquè la igualtat no sigui una utopia.
Petits exemples que poc a poc van trencant els prejudicis d'aquesta societat pel què fa el tema de la igualtat.
I ja concretant en el tema de l'esport femení, desconec aquest camp, ja que sóc poc aficionat al futbol, i tansols estic informat de aconteixements que surten a la premsa del dia a dia, i no sol ser aquest cas, per desgràcia. Però que la conseqüència que no es parli d'això crec que es fruit més que res que no s'ha potenciat des del passat, i que això ara en el present hi ha lo q hi ha (que és zero).
Però que per altra banda, qui ha de moure fitxa és des d'una banda la societat, educant amb valors abans esmentats, de la igualtat ; i això depèn de cadascú de nosaltres (s'educa a les escoles, però també a casa; i no cal ser uns infants perquè ens eduquem: cada dia aprenem coses noves, i potser amb voluntat ens podem anar reeducant en aquest aspecte); però també depèn de la voluntat política dels governs: promocionar l'esport femení té un cost, ja que mantenir clubs esportius és complicat: si ara mateix hi ha una situació clarament desvavorable respecte l'esport femení, s'haurà d'invertir més en l'esport femení per tendir a la igualtat. I això sí que ho podem demanar als nostres governants, a part de fomentar nosaltres mateixos l'esport femení, encara que sigui educant el nostre voltant perquè aquesta realitat arreli al nostre subconscient.
Però cal tenir clar que la desigualtat de l'esport femení, és una de les moltes desigualtats de gènere que encara pateix la nostra societat; i és cosa de tots i totes capgirar-ho.
ahh i disculpes pel rotllo
marc
|
Contactes
Registra´t
