| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Vegana
|
|
| |
Records de Nadal
 dilluns 15/desembre/2008 - 06:35  520  10
A casa sempre vam tenir problemes amb el pessebre... recordo perfectament quatre imatges que defineixen aquesta percepció.
La primera és que ma germana feia servir el nen Jesús de xiclet. Les figuretes eren de plàstic, i és veu que, per la mida, perquè li feien mal les dents, o per algun motiu psicològic que desconec, a ma germana li encantava mossegar i mastegar aquella figura... quan se’n cansava la tornava a deixar al bressol... i és clar, amb poc temps va semblar qualsevol cosa menys la reproducció d’un nen.
A escola, ens feien posar en filera i desfilar davant d’un pessebre, quan hi érem davant, ens feien fer-li un petó al peu al nen Jesús... recordo que ma germana em va dir que devia estar ple de babes de tanta gent fent allò, i, francament, les dues fèiem veure que li fèiem, però el que de debò feiem era apropar-nos per comprovar-ho i alçar-nos buscant-nos la mirada amb cara de fàstic d’haver descobert que era cert: que era ple de babes i que mes valia no posar-hi la boca...
El meu germà a escola va ser induït per alguna simpàtica senyoreta a fer un dibuix del pessebre. El meu germà va dibuixar els tres reis disparant el nen Jesús amb metralladores (cosa que a nosaltres ens va fer molta gràcia). Evidentment, ma mare va ser cridada a l’alto i va ser sotmesa a un brillant interrogatori sobre la violència explícita del meu germà contra el Nadal... ma mare va explicar que érem una família ben normal (cosa que denota que els conceptes de “normalitat” són altament arbitraris)
Finalment, van arribar els gats a casa. Muntar un pessebre amb gats és d’allò més divertit. De fet ja el muntàvem a la nostra olla (els reis jeien per terra sense cames i sense camells (que no tinguessin cames era un fet que ens fascinava), els ànecs eren dalt dels arbres o de la cova enganxats amb UHU o IMEDIO –que colocava que donava gust i que segurament va ser una porta d’entrada al meravellós món de les percepcions en colors-, el nen (si no el tenia ma germana a la boca) jeia al mig del riu (i és que tenia més forma de patera que de nen), la verge no era mai amb el nen, el sant josep s’amagava darrera el pessebre, l’àngel jeia a terra, a la cova com mort, els animals voltaven lliures per on volien...) però l’arribada dels gats va donar un toc encara més anàrquic al tema: et podies trobar un camell sota el sofà, un ànec al passadís i, si aconseguien menjar-se alguna de les plantes que el decoraven, vomitades per tot arreu.
Amb aquests bonics precedents, ma mare va decidir que ja n’estava farta de tanta tonteria i es va acabar el pessebre i vam passar a estossinar el tió, i més endavant vam decidir per consens no fer-nos regals per Nadal, perquè no teníem necessitat i perquè era un pal haver de córrer a comprar tonteries que no necessitàvem i que ens costaven una pasta que no teníem perquè ho deia el calendari o perquè ho feia tothom...
I així vam passar de mastegar, evitar, fregir a trets o vomitar sobre el nen a no fer-li ni cas de la forma com ens havien ensenyat a fer-ho... i a fer-nos regals quan sentíem que en teníem ganes...
I ara, si a algú li semblo rara, ja sap que tinc antecedents familiars... :P
Ei, i a les que celebreu el Nadal: Bon Nadal!!!
I a les que no: Bon Dia!!!!
I un prec: si la vostra taula està plena de vida convertida en gastronomia, agraïu com sapigueu i en silenci (sinó us miraran raro!!!) el seu acte involuntari, i lluiteu si en teniu ganes per fer que cada dia hi hagi més amor també a la vostra taula i al món... :) que quan uneixes l’amor a la lluita surten coses molt boniques!!!
Ahhhh, i si us toca seure al costat d'un familiar d'aquells que diu: "aiiii segurament aquest és l'últim any que celebrem el Nadal plegats"... doneu-li al cava o al que tingueu més a l'abast!!!!
Pau Vegana per Nadal i cada dia i per totes!!!
Salut!!!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
ningu |
que maco el Nadal...
Monday, December 15th 2008, 2:18 PM
pel qui hi cregui.Per qui cregui que el 25 va néixer a L´actual Palestina un nen ros i blanquet fill d´una senyora verge i d´un esperit en forma de colom, que aquestes festes de malbaratament de recursos energètics, de consumisme paroxista i d´emmetzinament del medi ambient amb tots els residus generats, que afartar-se de menjar mentre hi ha germans que moren de gana i misèria, que musiquetes, que cançons i llumetes ens han de fer més feliços..., als que us ho creieu us felicito.Jo no puc creure en tanta merda i em sap greu no saber-me autoconvéncer.Però no puc.
Altrament si malgrat tot aquest Nadal és una excusa, un pretexte per estar més aprop dels que us estimeni estimeu de debò, si els teniu més temps i més aprop és fantàstic.Jo ja tinc pensat el meu regal, vull regalar temps, pels grans i els menuts.Més temps per parlar, per estimar pels grans.Temps per jugar amb els menuts.Sí, temps per tots i totes i el temps per escriure aquest comentari i per desitjar-vos que us regalin tot el temps que mereixeu.
|
|
Poetigat |
No suporto el Nadal!
Monday, December 15th 2008, 11:06 AM
Només hi ha una cosa, potser, que suporti menys que el Nadal, que és el tennista Rafa Nadal... però aquest any no penso fer el meu típic article antinadalenc, no, no, no... no vull ser tòpic..., aprofitaré els blocs d'altres per queixar-me (gràcies, Vegana), d'altra banda ja no em miro mai el tennis... Ah, aquells temps del McEnroe, Edberg, Becker, allò eren tennistes i no aquesta piltrafilla, en aquella època no teniem gat i feiem pessebre, ara tenim gat i ja no fem pessebre, en això hem millorat...
En fi, bon Stefan Edberg a tots...
|
|
kynliu |
Doncs...
Monday, December 15th 2008, 10:34 AM
Jo tb dec ser molt rara, pq recordo que sempre tapava el nen Jesus amb un troç de drap de cuina vell o de un mocador (crec que fet servir) pq no entenia com podien deixar un bebe despullat sobre un munt de palla, mentre ells anaven amb unes capas i uns mantons de la ostia, per no dir ja els Reis Mags, i a sobre amb un bou i una mula alla segrestats sense poder fer pipi ni caca pq no es podian moure del pessebre, un drama!!!
en quant a l'angel, jo el tenia penjat pel coll amb un fil de nylon i recordo que sempre tenia les ales tortes, aixi que ho vaig arreglar amb un bon tou de plastilina fosforito, va quedar d'allo mes glamuros!
ara, jo tampoc faig pessebre, de fet fa anys que no el faig...pero las coses estan bastant igual, molts bebes que no tenen roba, molts reis engalanats i molts angels gerxos de l'ala que ni amb tota la plastilina del mon, podria posar rectes...en fi, que tambe a tu et desitjo un Bon Nadal o un bon no nadal, petons!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
