Plou. Surto al carrer per notar com les llàgrimes del cel regalimen pel meu cos. És ple a vessar. Un nen corre enjogassat i mira el cel.M’endinso en un carrer petit i fred, amb el cos moll de llàgrimes salades que es confonen amb la pluja. Miro al meu voltant i no hi veig ningú. El silenci sona buit. Em tapo amb el mantell i m’arrupeixo a l’escala d’una porta esbatanada. Fixo el meu esguard en la lluna. Em quedo adormida. Deixo la meva cigarreta i agafo totes les paraules que volen per damunt meu.Que s’escolin en una carta.