| |
Olors de la infantesa
 diumenge 7/desembre/2008 - 09:34  533  1
Quan era petita, per anar a l'escola, havia de passar per davant d'una torradora de cafè.
Recordo q aquella olor em fascinava, casi m'hipnotitzava. Cada cop q hi passava, les meves passes eren cada cop més lentes, volia aprofitar cada alè d'aquell aroma. Era tan agradable, q fins i tot em donava caliu.
Enyoro els olors de la meva infantesa...
Hi havia una altre q tb m'impressionava, la del forn de pa on anà vem sempre.
Era un forn de llenya, recordo q s'hi podia entrar per la part de darrera,per l'obrador.
aquella olor et feia venir gana, aquell crec-crec dels pans acabats de treure...
Recordo, q en més d'una ocasió, quan a l'escola anà vem d'excursió, d'anar ben d'hora a comprar els pans per fer els entrepans.
Entrava pel darrera, la primera impressió, era aquella escalfor q venia només obrir la porta, quin gust a l'hivern..
La segona, la barreja d'olor del pa cuit i la farina crua...
Era un lloc focs, amb un passadÃs llarg. Era com entrar en una cova...millor dit, era com passar un túnel i quan arribava a la botiga es feia la llum.
La botiga era pintada en diferents tons de verd.
La mestressa, una dona adorable, q casi sempre em donava un bastó de pa. Com m'agradava rossegar-los. El dia q no me'n donava, les barres arribaven pessigades de la punta...
Si, enyoro les olors de la meva infantesa. N'hi havia tantes i tan bones, com l'olor de la fruita madura, sobretot els préssecs...
Com és q ara, les olors no són iguals?
Potser pq el pa, ja no és el mateix pa,ja no es fa de la mateixa manera i el cafè, ja no el torren en un edifici al mig del poble, pq s'escampi l'olor pels carrers...i la fruita, ja no la deixen madurar al seu arbre...
Quina llà stima....
|
Contactes
Registra´t
