| |
POESIA ANIMALISTA A LA ROSA DE FOC-I
 divendres 5/desembre/2008 - 05:51  533  2
1. LA MEVA POSICIÓ RESPECTE DE L’ANIMALISME.
De la mateixa manera que el catalanisme és la ideologia dels que són partidaris de Catalunya, la catalanitat o els catalans; potser podríem dir –i si dic alguna animalada ja em perdonaran els entesos en la matèria- que el animalisme es la ideologia dels que són partidaris d’Animalàndia, l’animalitat i els animals.
En principi, tant de catalanistes com d’animalistes ho som tots. Qui pot estar per principi contra Animalàndia o Catalunya? No té sentit. Per això tots diem que defensem el país i els animals. Però si escarbes una mica veus que no és així. Jo, en els dos casos que tractem, diferenciaria quatre sectors: els qui estan en contra, els indiferents, els simpatitzants no compromesos i els militants. En política podríem dir: els anticatalanistes, els que passen de tot, els catalanistes no nacionalistes i els nacionalistes.
Però aquest reportatge no està fet per a parlar de política. O més ben dit:: sí de política, però no de Catalunya. O, millor, no de catalanisme, sinó de animalisme.
Obviament en aquests temps on és tan important ser políticament correcte ningú es definirà com anti-animalista ( com a anticatalanista sí, perquè els catalans som vistos pitjor que els animals per segons qui ) perquè es considera un anti-humanista. I a Occident, tothom vol passar per humanista, faci el que faci. Però és evident que els que fan patir els animals podent-ho evitar hem de catalogar-los com anti-animalistes. Els exemples més clars són les curses de braus, les baralles de gossos o galls, les tortures inexplicables a animals perquè si i, d’una manera més discutible, els que, utilitzant-los per a una finalitat raonable –alimentar-se, vestir-se, desplaçar-se- no els tracten amb tota la cura que podrien.
Els indiferents són els que passen de tot. Són cadàvers que ocupen un temps i un espai però són humanament prescindible. No tenen idees ni a favor ni en contra de res. No tenen discurs. No valen res. No arriben ni a ser vomitius.
Els simpatitzants som els que anem de bones persones per la vida però no ens agrada que ens la compliquin. Estem en contra de tot patiment animal gratuït però no volem que ens diguin que no podem menjar carn o que anem a manifestar-nos contra res. Comprarem loteria d’alguna associació pro-animals i si tenim animals a casa potser ens els estimarem com a un de la família ( els animals de companyia tenen la gran sort de no poder discutir ). Mai no voldrem que es faci mal a cap animal però voldrem pollastre o sardines per sopar. I voldrem portar els nostres fills al zoo i no ens plantejarem les nostres contradiccions si no és que algú posa el dit a la llaga i ens fa pensar i decidir a quin bàndol volem estar.
Els militant són aquells que defensen els drets d’una manera activa. Com tots els militans - socials, religiosos, econòmics, polítics – tenen com a dos valors més destacats el compromís i la coherència i com a defecte principal el dogmatisme. El fet d’estar convençuts que tenen la raó o la veritat fa que les seves actuacions es situïn per sobre de la democràcia i es creguin amb drets que realment no tenen, com per exemple, tallar una carretera, tirar ous a una persona que porta un abric de pells o considerar els “carnaques” (devoradors de carn) com a éssers pre-civilitzats.
Obviament, entre totes aquestes posicions hi ha punts intermedis i molts matissos.
Ara mateix jo em situaria entre els simpatitzants de l’animalisme a qui una amiga,, la Vegana, li ha despertat el interés per aquests temes. No crec que mai passi de ser simpatitzant a ser militant per diverses raons. La primera és que jo sóc relativista, agnòstic i escèptic i si milito políticament es perquè em van enganyar de petit, d’adolescent i de jove i ara ja no em puc treure el catalanisme de sobre. La segona perquè soc un hedonista que no creu massa en que hi hagi més enllà i, per tant, això de privar-se del pernil, la llagosta o el xai, quan els llops o els taurons no se’n priven, no ho veig gens clar.
Ara bé, penso que hi ha diferents maneres de ser simpatitzant. D’una manera més activa i d’una manera més passiva. I jo, potser, gràcies a la Vegana i, ho seré d’una manera més activa; no privant-me de res, no militant enlloc però sí ajudant en el que pugui una miqueta .
I per què simpatitzant i no indiferent o contrari als animals? Doncs perquè tinc una tendència a simpatitzar amb els que defensen les posicions dels febles. Jo no he estat mai socialista ni comunista però es difícil no sentir simpatia per Marx i per tots els que van encapçalar la lluita obrera al segle XIX. Ara, fins i tots els socialistes pensen que el capitalisme és el millor pels obrers, però em sembla evident que sense uns moviments obrers potents a l’època de la revolució industrial, les classes populars viurien molt pitjor. Fins i tot des del meu liberalisme, es difícil no tenir simpatia pels que han ajudat a que les coses hagin evolucionat així.
Salvant les distàncies –distàncies que els animalistes militants no volen salvar i aquí discrepo molt amb ells- protegir els animals, també es protegir els febles. I, al final, penses: home, si guanyéssin del tot seria una putada –perquè desapareixeria la propietat privada, perquè desapareixeria el pernil o la llagosta del plat- però que les coses evolucionin una mica en el sentit que defensen ells és bo i raonable. Molt més bo i raonable que els que defensaven la esclavitud o defensen les curses de braus, per exemple.
Vaja, dic jo....
|
| |
|
Contactes
Registra´t
