| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Markus7
|
|
| |
Dilema d’un, víctima amorosa l’altre
 dijous 4/desembre/2008 - 01:06  380  10
Si coneguéssiu una persona al xat o en la vida mateixa i en un, dos o tres mesos contraguéssiu una gran confiança i relació, però aquesta persona us digués que s’ha enamorat de vosaltres de manera absolutament inesperada sense que sentiu el mateix per ell o ella, que no us agradi, però que l’estimeu molt com a amic o amiga:
Com us sentiríeu?
Com reaccionaríeu?
Què li diríeu?
Us sabria greu?
Us voldríeu fondre?
Us sentiríeu lloats, afalagats, perque aquí no li agrada que s’interessin per ell i estimar i ser estimat, a pesar de no sentir el mateix?
Seria motiu suficient com per distanciar-se d’ell o d’ella?
O us entendriria més amb ell o ella?
Vengan ara el marrón del dilema amorós/moral per vosaltres.
Un exercici com la vida mateixa, així si us passa més endavant, practiqueu i reflexioneu una mica que s’ha d’estar preparat “por si a caso”. A vegades, no cal esperar a què passin les de veritat per tal de madurar un mateix o madurar les circumstàncies cruels, ambigües o inexplicables de la vida, encara que la millor manera de fer-ho és, sens dubte, viure-ho en les pròpies carns. Mai és massa tard per madurar, sempre es pot madurar una mica més, se sigui jove o gran, i més en matèria d’amor.
Per cert, el que ja li hagi passat el dilema que plantejo, el felicito, és el meu ídol, però que no s’escaquegi dde comentar el que pensa i el que va fer o sentir, que per això serveix el bloc. Sinó us puc titllar de vagos o insolidaris... A vosaltres, també us pot passar, podeu ser la víctima del’amor, que us enamoreu d’algú del xat o de la vida mateixa, no?
POST SCRIPTUM: La millor manera d’entendre algú és posar-se en el seu lloc.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
morgana |
Des del meu punt de vista...
Friday, December 5th 2008, 6:51 AM
...i per la meva pròpia experiència. Tan complicat és estimar com que t'estimin...les dues situacions són violentes i complicades quan l'asunto en qüestió no és reciproc.
El cas és quan ens estimen i nosaltres no, no saben com reaccionar per no ferir, ja que l'altre és amic nostre, però la millor opció, ni que sigui la que més costi, és anar amb la veritat pel davant.
En el cas de quan estimem, hem de tenir clar si és així o només és una penjada, que molt cops ens confonem i de tota manera, en tots els casos acceptar que l'altre no sent el mateix que tu i no es pot obligar a la gent a que sentint el que a tu t'agradaria.
En el meu cas, en els meus casos, me n'he sortit força bé..això si, s'ha de posar voluntat.
M.
|
|
odi_rabia |
bff
Thursday, December 4th 2008, 6:14 PM
bua jo he patit les dues coses, rebre-ho i dir.ho i bfff no se quina es pitjor, lo millor sempre es parlar-ho i dir la veritat...
mira em van perdre 2 tios que m'estimaven, perquè ells van voler, no van saber ser refusats, un va desapareixer de la meva vida de cop, i l'altre no ho va tenir tan facil xk viu al mateix barri que jo, però va donar x cul fns a ultim moment, ja creia que era una obsesio e! va parar quan el van amenaçar, perquè no va aprendre els limits, ara em gira la cara x barri .. i sí ho trobo penos .. pero ell s'ho ha buscat, s'ha de respectar la opinió de l'altre persona encara que no sigu la que mes t'agradi...
i quan jo vaig ser la persona que es va declarar... va ser perque ja no podia més, la rallada m'ofegava i li vaig tenir que dir, vam parlar com a persones, va passar un temps (ell va marxar d'erasmus) i al tornar, la feina era meva, pero mica en mica me'n vaig anar ensortint ... vam estar temps sense parlar-nos, no podia mirar-lo a la cara, poder si tonteries de nena petita, pero fa tan mal ser refusat, i mira que jo ho tenia assumit, pero em feia tanta vergonya veurel x barri...
i encara podria seguir ara ... i si un tio sap k tens novio i segueix insistint? i si sap kes busca la ruina? .. hihan que segueixen si!
k vagi be! i crec kel millor es parlar sincerament i que el temps i la maduresa decideixin!
alee adeuu!
|
|
nineta37 |
JO......
Thursday, December 4th 2008, 1:17 PM
jo ho he passat , en la vida mateixa . i vaig decidir allunyar-me , ell ja patia , i no es mereixia seguir patint .Vaig plantejar-ho clar i català , per suposat el seu instint de supervivéncia li deia que no es volia allunyar , volia tenir-me aprop encara que jo no l´estimés ,pero els dos hem sabut amb el temps que va ser la decisió encertada.
Ara , que cadascú és un món i com bé dius , les coses si no les pateixes en carn própia .............
Petons!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
