| |
Foguera Joana
 dimecres 3/desembre/2008 - 07:14  697  1
Amic, et citaré al cor d’una petxina.
Petit ocell, ajoca’t en el pit de l’onada.
Dóna’m la llengua, amor. Dóna’m la sal.
I dóna’m també
aquest dolç llangardaix que em duu follia
quan s’enfila per l’herba.
Ben a pleret, que ens hi atrapi l’alba.
Els meus pits són dos ocells engabiats
quan els teus dits els cerquen
per entre les fulles i les flors del vestit.
Però quan fulles i flors cauen a terra
-que el desig porta dalla!-,
són dos peixos que et fugen de les mans
en les crestes nevades de la mar.
"Avui tancaria el llangardaix en una gàbia. I que fos la festa dels dits".
Si algú em deia que la teva espasa
no enduraria tres guerres
-ni tan sols tres batalles seguides!-
li reconeixeria el fet
sense gens de recança.
Però si algú gosés dir
que hi ha joguina més dolça
sobre la terra,
que li caiguin de cop totes les dents
per mentider!
MARIA MERCÈ-MARÇAL
|
Contactes
Registra´t
