|
cal seguir endavant
dimecres 3/desembre/2008 - 11:20 1518 3
Encara que el món et sembli negre, la teva vida segueix i només per això cal seguir lluitant…
La vida et pot canviar en questió de segons, d’estar bé a estar enfonsat en la més grans de les misèries, a estar destrossat…
Suposo que l’ésser humà ha nascut per saber-se defensar de tots els imprevistos, que la vida n’està ple, uns hem nascut més equipats que d’altres o simplemente és questió de posar-se una corasa on als altres regalis un somriure i per dintre estiguis fet pols, aixi ningu sabrà si estàs malament i no dones “problemes” als altres, el valor surt per cullons, les peces clau no poden caure, sino l’edifici s’ensorra, i tu ho has d’evitar…
I el temps passa i segueixes lluitan per què els del teu voltant visquin una mica millor, però quan els veus destrossats, l’esforç i la feina feta han caigut per la borda i una altre cop a triumfat la tristesa…
I cal escoltar, animar i buscar aquelles paraules, que poder també necesites per tu, però que ara has de donar als altres, perquè jo no necessito dels altres però es altres sí de mi, i saps que vas equivocada, però no val temps x badar, no vols temps per plorar ni per recordar, només vols que mica en mica l’infern vagi desapareixent, i retrobar aquella feina tan dura de fer creure a una de les persones que més estimes, que malgrat que la vida sigui una merda, val la pena viure-la…
Val la pena, perquè estem vius, és la nostra vida i hem superat moltes coses, ara cal acceptar el present, és tan difícil intentar que una persona accepti el present quan vol que tot sigui un malson…quan se sent culpable i no ho és…
Queda molta feina per fer, perquè quan ja només queden els últims metres del cim et ve una bafarada enorme i t’emporta fins al peu de la muntanya?
I no em cansaré de dir que la vida és injusta… però quan t’atures , observes, penses i no trobes cap solució… només queda agafar de la mà la gent que t’estima però que no es veuen en cor de seguir… i tirar endavant!
Salut companys!
|
|
campaneta |
Es una bona manera
Thursday, December 4th 2008, 5:23 AM
Hola, bonica,
Dius que la vida es injusta, i tens tota la raó del mon, però al final la teva reacció es admirable, agafar la ma dels que t'estimes i ajudar-los a continuar.
Aixó diu tant de com ets tu....Una persona formidable, que amb els pocs anys que tens dones mil voltes a moltes d'altres que et dupliquen l'edad.
Tens uns valors maravellosos, que suposo que algú que t'estima t'ha inculcat.
No pateixis tant reina, la vida es curta i tu et mereixes viure-la perquè t'ho has guanyat a pols.
|
|
|