que no hi ha res tant desesperant com saber que no podràs tenir mai qui o allò que tant desitges. Una tarda, la millor tarda de la meva vida (els altres millors moments no van ser a la tarda). Mirades dolces, conversa agradable, confidencies, llegir els silencis, mirar el rellotge (jope! com passa el temps! quan estàs bé). Voler més i frenar-se (potser no del tot) i, finalment un adéu, un adéu per sempre? Qui ho sap!. Potser ho saps tú, princep meu?
i xk no el podràs tenir mai? lluitar per allok realment vols, amb totes les teves forces!
si es un adeu x sempre o no, no depen nomes dell .. tu pots ferk no u sigui! no deixis perdre allo k vols! .. lluita .. lluita i lluita ... i si malgrat tot veus imposible .. xk te la vida feta .. o no se x mil motius ... un cop agis lluitat amb totes les teves forces estaras orgullosa de tu .. pero .. lluita x lo k vols!
Jo vaig fracassar, pero vaig lluitar per ell, el temps m'ha servit x obrir els ulls i x adonar-me dallo k no veia, quan lestimes tot sembla perfecte, però tanadones k no es aixi ..
ha passat el temps i encara ara em costa trobarmel , pero ara la vida m'ha canviat ... van lluitar per mi i m'han aconseguit .. i ell mai diria k fos possible.
doncs no!, problema solucionat no, sempre queden les ganes de tenir-ho, sempre hi penses en allò impossible. A vegades els records són el que més mal ens fa.
salut!