| |
Un nan...
 dilluns 1/desembre/2008 - 12:53  473  1
Portà vem una setmana recuperant dinà miques... Tornant a trobar el ritme de la rialla conjunta, de la mirada còmplice i la confiança recÃproca. Mai hem estat un de sol, ni tampoc ho pretenÃem, però sà la coma del decimal o lÂ’accent de la paraula, una fineta unió que ens complementava.
I avui, això...
Disposat a continuar empenyent el passat per recuperar el lloc que el temps perdut havia provocat; amb les mans plenes de petites coses per continuar col·locant-les en els estants que havien caigut per la seva fugida... vaig girar el cap per confirmar que hi era. Estava assegut, com molts altres cops, amb el cap caigut, repenjat sobre el pit com si busqués mirar-se el melic i descobrir que allà , estava realment el centre del món. Els peus li queien, paral·lels. Les mans recollides, entrellaçades, fent-se companyia. Tot ell en pau...
Estava a punt de deixar d’observar-lo, quan m’hi vaig fixar... Una taca vermella. No era ben bé una taca, perque s’extenia des de el pit als genolls. Per això en un primer moment, la seva uniformitat, havia fet que ho assimilés com a normal. Vaig dir el seu nom, fluixet, i conforme l’alarma de la falta de resposta es disparava, l’angoixa el volum pujava.
HavÃem establert com a norma, que ell faria vida a la meva espatlla, i només allà . Per la meva part, jo mai intentaria agafar-lo, ni tan sols tocar-lo, per mlt que pogués veure que tenia fred, calor, tremolava, gemegava, cridava o sÂ’espantava. Estava a punt de trencar la norma, quan, mica en mica, el seu cap va anar aixecant-se, tan a poc a poc, que vaig pensar que en qualsevol moment perdria les forces, i cauria novament a la posició dÂ’inici.
Tenia els llavis del mateix color que la taca... els ulls perduts, entelats, embogits. Un mig somriure naixent, de boca tancada, en una cara desfigurada... Un rictus d’agonia, d’un dolor etern i no recuperable. Era tot el que d’ell quedaria, quan deixés de ser ell. Va obrir les mans, oferint-me, tremolós, el que recollien.
Era un cor. Mossegat...
"Quin servei em fa, si no el volen? Per què voldria viure, si moro cada dia?"
I va caure...
i jo amb ell...
|
Contactes
Registra´t
