| |
Un simple conte...
 dilluns 1/desembre/2008 - 11:47  375  1
No puc dir perquè ella es sentia d'aquella forma cada dia. No la vaig poder ajudar-la només me la mirava i pensava que estava fent els mateixos errors cada vegada.
Està malament, té massas problemes i ni tan sols sap d'on provenen.
Ella em diu que vol marxar de casa, però a casa no hi ha ningú i es quan ella menteix per dins.
Cada dia li dic que obri els ulls i que miri a fora i pogui trobar les respostes dels per ques, com i on dels seus motius, ja sé que ets rebutjada però pensa que no pots trobar allò que va passar temps enrere, no val la pena, sigues tu. Llavors amb tot aixo, ella desesperada em mira amb els ulls plorosos i em digué " jo amago els meus sentiments,no trobo els meus somnis, estic totalment perduda,em quedo enrere,he perdut la meva fe, he perdut la meva casa,estic per tota arreu ... perquè em multiplico i no puc ser una de sola?"
La vaig intentar ajudar-la pero nomes em quedava mirar-la com cometia els mateixos errors i no s'anadonava i silenciosament s'allunyava enmig de carrers foscos sense por, sense tenir fred dormint amb altres persones que compartien la mateixa soledat, perdu didentitat i de sentiments al carrer.
|
Contactes
Registra´t
