| |
DIUMENGE DE TARDOR AL PAÍS DELS RUCS-VI
 divendres 28/novembre/2008 - 04:34  507  0
8
EL QUE FA BULLIR L’OLLA DE FUIVES: LES VAQUES, LA VISITA ALS GUARANS I LA BOTIGA.
En Joan explica que la Generalitat no els ajuda. Creu que té l’obligació d’ajudar-los perquè salvar la els guarans és quelcom que no es pot deixar ens mans privades. La raça és del país i qui s’ha de rascar la butxaca per tal de salvar-los és el país.
Però el problema és que a la Generalitat - i a la resta d’administracions – hi sobren buròcrates i, per tant, hi manquen diners per a les coses de veritat importen al país. Jo, francament, si hagués de triar entre els guarans i els buròcrates, triaria els guarans. Per què? Perquè tenen molta menys mala llet i són infinitament més treballadors. Em sembla obvi que el país hi sortiria guanyant.
Bé, el cas és que em Joan diu que Fuives costa molt de mantenir i que se les han hagut d’empescar per a que quadrin els números. I com se les han empescat? Doncs duent vaques i vedells al escorxador, organitzant visites didàctiques als rucs i, finalment, amb el que els hi dóna la botiga.
Jo tinc una gran admiració per les vaques. Em sembla un animal maternal, tranquil, savi, bondadós...A més, les vaques brunes i platejades – més que les vaques anomenades suïsses – les trobo precioses. Així com els homes sobrem en qualsevol pintura paisatgística, les vaques brunes i platejades l’enriqueixen. Així com l’home mai esdevé paisatge, la vaca, sí. Passa a ser un element complementari del prat, el riu, el llac o la muntanya.
Es cert que les vaques tenen banyes, però amb alguna cosa s’han de defensar. No es pot pretendre que un animal tan gran estigui indefens contra els predadors. El brau, el toro, és una altra cosa, perquè contràriament a la seva femella, té una mala hòstia important. I no sé si es pitjor o millor que la tingui perquè, al final, ha anat a parar a la plaça de braus. En aquestes places hi ha homes que es veu que volen demostrar que són molt homes i hi ha molts espectadors que demostren que són molt bèsties. No es pot desitjar que el brau guanyi la batalla a l’home, però si hi ha hagués justícia....ara, potser si el brau matés el torero potser encara hi aniria més gent, com eren plenes les execucions públiques de les penes de mort.
Els defensors dels braus diuen que si han de matar els vacuns és igual que ho facin a un escorxador o a una plaça de braus. Jo, que no estic en contra de la consumició de carn, es a dir, no sóc animalista, no crec que sigui el mateix. Una cosa és matar per a alimentar-se i fer-ho de forma discreta i una altra cosa és convertir la mort en un espectacle. Convertir la mort i el patiment en un espectacle és immoral i hauria de ser il•legal i, pel que fa a les vedelles que s’escorxen, s’hauria de procurar que tinguin una vida digna i una mort sense patiment. Aquesta no és una actitud decadent de qui està per molts romanços, sinó de qui vol fer de la nostra civilització quelcom tangible. I entenent que l’home és l’ésser superior d’aquest planeta, conclou que li recau la responsabilitat de cuidar de la resta dels éssers vius i, en general, de tots els éssers.
En Joan diu que a algunes vaques els hi posen sulfat per a que no els hi creixin les banyes. Es com el que fan algunes mestresses de casa que retallen les ungles dels gats. Ho entenc però no m’agrada. No m’agrada que als animals se’ls privi de les pobres defenses que la natura els hi ha donat per enfrontar-se a nosaltres. Vull dir que si tens un gat, que és 40 vegades més petit que tu i li fas de tot, potser és just que de tant en tant rebis una esgarrapada, no? Es clar que en el tema de les vaques i els bous la banya és una cosa més seriosa i per això dic que ho entenc.
En Joan ens assenyala que les vaques i els vedells, malgrat que estan estirats al fang, no n’hi ha cap de brut. Entre els animals, passa com amb les persones: n’hi ha d’elegants i pulcres i n’hi ha de descurats i porcs. Dissortadament jo pertanyo a aquesta segona espècie. No seria ni una bona vaca, ni un bon vedell, doncs.
Jo sóc partidari dels mercaders, els comerciants i del consum. Sóc fill i nét de botiguers i penso que el senyor Esteve i els seus són la millor saba que ha donat Catalunya, arremangats amb els seus treballadors als obradors i a les botigues en contrast a l’alta burgesia que s’ha limitat a dirigir o a fer dirigir, per no parlar de la aristocràcia que no ha fet ni això....Per això crec que el principal error que comet Jesús durant tota la seva vida és emprenyar-se amb els mercaders del temple, com podria funcionar el temple –qualsevol temple- sense mercaders? De on sortirien les misses? Perquè, per molt espiritual que sigui l’objecte dels temples, al final necessiten el carburant de les cosses tangibles, es a dir, calés. Per això a cada missa els capellans ens passen la safata, per això ens demanen que a la declaració de la renda donem el 0,7 per a la església catòlica i per això a cada temple d’una certa importància, malgrat l’actitud irracional de Jesucrist, hi ha mercaders.
A Fuives, també. Ara, és una botiga molt petita. Massa pel meu gust. Penso que, aprofitant que hi va tanta canalla i que vivim en un moment en que els pares som tan neules, estan desaprofitant un importantíssim filó. Com desaprofiten el filó de cobrar un euro o dos per anar a donar mitja volta en ruc. O en vaca, si convé.
La botiga té els cèlebres adhesius, llibres, ceràmiques, pastilles de llet de burra, pòsters, clauers, postals, sabons de llet de burra etc...Al final, fidel a la meva addicció compro el llibre sobre els guarans d’Isaac. La meva filla gran compra caramels de llet de burra (que són dolcíssims, com si fossin de llet condensada), la meva dona compra un parell de pastilles de sabó i la petita el pòster d’un guarà molt eixerit per a penjar a la seva cambra.
|
Contactes
Registra´t
