|
Pluja de novembre
dijous 27/novembre/2008 - 09:15 1075 2
Quan ve el fred els poemes són com missions secretes
per poetes amb l’excusa perfecta per quedar-se a casa
i escriure en sintonia amb la darrera estació:
primavera, estiu, tardor, hivern... l’etern viatge,
en el cercle infinit del temps que ens atrapa...
Malenconia de la platja deserta que enyora els seus cossos,
veig sota la meva finestra desfilar les disfresses humanes
que amaguen ànimes solitàries, sota abrics i paraigües,
m’agradaria poder despullar-les a totes
—com el viciós de l’ànima nua que sóc—
mentre veig com cau la pluja de novembre...
Però sembla que les pugui escoltar, tan tapades,
si les ànimes parlessin segur que cantarien
la vella i coneguda cançó, que ara canto:
“tothom necessita algú, no estàs sol en això...”
Caminem, doncs, plegats sota la pluja de novembre?
es.youtube.com
|
|
|