|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de jep
|
|
|
Em costa
dimarts 25/novembre/2008 - 12:57 1374 18
Em costa expressar sentiments, però quan m'embalo... Vaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaig!!!!
Avui he necessitat cercar informació sobre un tema, sobre el control de les emocions. M'he trobat amb una frase que m'ha agradat molt:
NO SOM RESPONSABLES DEL QUE SENTIM,
PERÒ SÍ DEL QUE FEM AMB EL QUE SENTIM.
Per tant, si guardo dins el que sento, queda per a mi, només per a mi. És una opció, però vull treure, i per això avui, aquí, ara escric. Podem tenir bon estil, bona ortografia, ser ordenats, etc. Però l'important de debò és l'essència d'allò expressat, que s'aproximi al que tenim dins. És per això que m'he decidit a escriure, si més no, a intentar-ho.
Aquí, al xat, amb tu, he sentit moltes coses: he rigut, he plorat (alguuuuuuuna llagrimeta, sí), m'he preocupat per companys, m'he emocionat, he fet broma sana, he gaudit de silencis meravellosos (sigui l'eina que sigui, aquí, al messenger, a l'skype,...), m'he enamorat, m'he posat calent (perquè callar-ho, oi? ;), o fins i tot he arribat a enfadar-me. Avui m'ha passat això últim. Mai m'havia passat aquí. Sort d'aquest pensament essencial trobat que he esmentat abans. M'he sentit com m'he sentit, i (crec que) ho he sabut portar. I tot ha estat per fer “broma”. L'humor és sa, positiu -fins a un límit, és clar. Així, doncs, direm que sentim, per bo i per no tan bo, però podem controlar-ho. Depèn d'un mateix.
Aquest espai és una eina de comunicació i de relació interpersonal. Una altra eina per potenciar aquesta és l'assertivitat. Bona paraula, aquesta. És el fet de poder dir el que sentim i pensem de manera positiva i lliure, deixant a una banda l'agressivitat. Jo, en el meu tema, he deixat fluir... m'he “desfogat”, privant amb alguns companys i companyes per parlar-ho, que és molt bo, això de rebre suport de “la tribu” :). Estic molt content, sorprès gratament, de les persones que he conegut aquí, al xat, cadascú amb les seves manies, com jo amb les meves, segur. El xat és per lligar, sí... per lligar persones, per connectar, per retrobar-nos.
Avui estic content: després del fluir de la meva conducta i reaccions, he descobert que sóc assertiu... i tot i que em costa expressar allò més profund, m'hi esforço... Em sento bé, que és l'important. Em sento en pau. Deixo fluir, i tot està bé. Si vols treballar-ho, d'entrada sigues assertiu i procura:
Tenir un bon concepte de tu mateix
Planificar els missatges
Ser educat
Guardar les disculpes per quan siguin necessàries
No arraconar als altres
No recórrer a les amenaces
Acceptar la derrota quan sigui necessari
Tot això, aplicat en la vida, i per tant, aquí, al xat. He estat educat, no m'ha sortit ni un p_to renec, en tot el que porto escrit, hehehe.
Afegeixo que quan les coses es fan de bona fe, innocentment, no hi ha culpa. Bé, de fet, mai no hi ha culpa, en res... i si no hi ha culpa, el perdó tampoc no té raó d'existir. L'esforç consisteix en aplicar-lo immediatament, de forma natural, tenir aquell instant “diví” que ens permet temps de reacció de serenor davant qualsevol situació... però aquest és un altre tema. Aviam si un dia em dóna per parlar-ne...
Acabo ja dient-vos que el xat, el general, és un lloc fresc, espontani, amb els seus girs i recursos, i m'agrada. Surten relacions maques. Ara, en escriure aquí en general (però no en el general), la cosa canvia. Potser ara em passeu del grup de “raros” (que ho som tots nosaltres, aquí xerrant davant d'un tros de ferro i plàstic, sols, a l'habitació) al grup dels “raros-raros” o pitjor encara, al dels “raros-raros-raros”...
Gràcies per llegir-me, guapos i guapes!
Pau, amor i felicitat.
Jep
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
rhiana |
Sóc responsable del que sento quan et dic....
Wednesday, November 26th 2008, 3:55 AM
...que ets persona i com a tal tens els teus moments de dolor, d'amor, d'emprenyament, de cridar, de fer mala sang, de....però com a persona que ets també saps expressar-te i deixar fluir el que portes dins d'una manera o altre, ja sigui amb paraules, escrits o mirades, tothom té el seu moment i la seva manera per fer-ho.
Felicitats! Un petó màgic d'una fadeta ;)
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|