| |
ÉS EL SILENCI QUI PARLA.
 dissabte 22/novembre/2008 - 10:58  410  0
Potser l'amor és simplement això:
entregar una mà a unes altres dos mans,
olorar un coll daurat
i sentir que un altre cos ens respon en silenci.
Les paraules y el dolor es perden,
igual que ens perdem nosaltres entre les esperances,
sentim però no ens expressem tal i com els sentiments ens parlen.
Quan l'amor, aquella desesperada necessitat de no estar sol,
ens tenyeix de blau el cor.
Quin dolor quan el vermell deixa de ser amor!
No vull mirar res a través d'altres ulls,
ni dormir sobre la tendresa de la ferma gràcia
sigui d'una cintura o una mà,
de l'arc d'uns llabis o de la paràbola de la mirada.
Vull ser Jo, vull ser meu, amo i esclau de mi mateix,
i la meva sombra que mori en la foscor.
Que cada sortida de sol en si mateixa mori,
mentres el silenci no parli.
|
Contactes
Registra´t
