| |
Novembre
 dissabte 22/novembre/2008 - 07:43  1429  2
Vaig obrir els ulls a raó de pam per pestanya. Vaig sortir del meu llit d'un salt i vaig córrer fins a la finestra. Era la teva Lluna que, amb els seus artells de plata, demanava permís per entrar i asseure al costat de mi per fumar-nos un parell de cigarretes. Diu que allà fora fa un fred d'espant. Que aquest hivern, com tots els seus germans, ens ha arribat de cop. Diu la teva Lluna que això no hi ha qui ho aguanti. Diu que, per aquesta nit, ja s'ha guanyat el seu platet de sopa d'estrelles. Jo, mentre ella frega les seves mans omplint el meu llit d'estrelles, miro el meu cel i veig el núvol còmplice que ha ocupat el seu lloc.
Diu la teva Lluna que tot va bé. Que no em preocupi per res. Diu la teva Lluna que treu el cap, de tant en tant, per la teva finestra per dibuixar als teus llavis adormits un somriure de plata. Fuma la teva Lluna el meu fum, i apropa les seves mans a la meva xemeneia. Trec dues copes i una ampolla de vi. Per brindar per ara, que per ahir i demà Sa Majestat el Rellotge va dir que portaria la seva pròpia copa. Un glop profund i un sospir de fum, tanca els ulls la teva Lluna mentre amaga els seus peuets sota la meva manta de quadres.
Dorm la teva Lluna, serena. Dorm i jo segueixo amb la meva copeta de vi entre les meves dues mans. Com si fos aquella tassa de brou de la iaia que espera a la taula a l'hora dels sopars quan ets massa petit per saber apreciar-ho. Quan maleeixes aquesta obligació sine qua non d'haver de rentar-te les mans. Bec i cuido la teva Lluna aquesta nit, que diu que no té el cony per tant de soroll. Aquesta nit que no té ganes de res, més que de deixar-se portar en un sofà que encara olora a records. Que encara fa olor de tasques pendents, i de nits en vetlla. Al rock and roll que et desperta un diumenge, quan la seva nit més llarga t'han semblat segons.
Poso més llenya en el meu foc, i omplo tan sols una copa. L'altra l'arrenco d'entre els seus dits i la deixo, amb infinita cura i sigil, al terra. No sigui que se'ns desperti. Que ambdós sabem que el seu despertar mai no ha estat el seu fort. I jo tampoc estic per a crits aquesta nit d'un dia qualsevol. Un dia qualsevol d'aquest preciós Novembre que porta dies disfressat de Gener. Un dia qualsevol en què només jo sé, i ara la teva Lluna també, que ha tornat a les meves butxaques la sort.
Deixo la meva copa també al terra, i amago a la meva manta de quadres el meu cos. No busquis avui a la teva Lluna. No perdis el teu temps. Continua dormint. Avui te la cuido jo, i demà te la torno. Ja tornarà a la teva teulada a deixar el meu baf en els teus vidres. Però avui no pot ser. Que avui diu que vol dormir al costat del meu foc, i ja saps dels seus capricis. Qualsevol li diu que no. Avui la teva Lluna dorm amb mi. Si véns a buscar-la porta una altra ampolla de vi. I sobretot, quan arribis, no facis soroll. Que té mal despertar. Que no té el cony per tant de soroll. Capbussa't aquesta nit a la meva manta de quadres. Capbussa't, dorm amb mi.
|
Contactes
Registra´t
