| |
ÉS VIURE EL QUE FAIG?
 dissabte 22/novembre/2008 - 05:35  393  0
En algun lloc riuen, en algun lloc estimen.
Al voltant de mi veig bullir el món
i formiguejar la vida.
Potser no és l'alegria de viure,
sinó la obstinació.
És el que sento, a soles, aquesta nit,
en la que no hi ets.
Davant la meva,
milers de finestres em mostren la seva ensenyança.
La seva pobresa, el seu treball i la llum encesa.
És seva la participació en el significat misteriós del món.
I els nens petits,
barallant-se dos o tres en un mateix llit,
la incansable feina domèstica,
l'amor que es crea pensant en les factures...
Algú estima, algú riu, algú creu en Deu en algun lloc d'aquest
bast univers.
Jo, davant d'un bast mirall, em miro als meus ulls,
em pregunto si és viure el que faig,
i, per no contestar,
m'encenc un cigarret.
|
Contactes
Registra´t
