| |
LA POR, ALIADA MEVA.
 dissabte 22/novembre/2008 - 05:21  377  0
La por. A la por la fa fugir la oració. Això és el que el meu pare m'ha repetit més d'un cop.
La por. Només tenir por a la por. Això és el que m'he repetit jo.
La por, sentiment obscur i realitat desconeguda.
La por, inseguretat present al futur recent.
La por, desconeguda aliada del nostre estar.
Amiga per conèixer i interpretar, ens avisa d'on no trepitjar abans de caminar, ens alerta i ens procura.
Mare de la nostre experiència, àvia dels records, pare de la foscor interior, avi del viure per venir.
La por, sensació que ens atura i ens congela, sentiment que s'afronta i ens allibera.
La por, escala indomable de graons desconeguts, finestra per obrir, habitació d'on sortir, clau de la llibertat, sabi sentiment per exposar.
La por, part del dia i senyora de la nit.
Utilitzo la por, no a l'inrevés.
|
Contactes
Registra´t
