| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
L'economia i l'art. Què en penseu?
 dissabte 22/novembre/2008 - 09:26  381  7
Li estic donant voltes a si les administracions públiques han de destinar diners a l'art com quelcom essencial per a la societat o bé fins que totes les persones no tinguin un nivell social digne, es a dir, no existeixi la pobresa, tota despesa pública en art és injusta.
No n'acabo de treure l'aigua clara, ja que si els diners públics no s'haguèssin destinat a l'art moltes obres genials avui no les tindrÃem, però sembla que el primer ha de ser que tothom tingui el mÃnim indispensable per a viure amb dignitat.
Es poden equiparar les necessitats espirituals de les persones a les necessitats materials?
M'agradaria coneixer les vostres opinions.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Mikus |
Res a veure!
Saturday, November 22nd 2008, 4:13 PM
Penso que poc té a veure una necessitat amb l'altre. Cadascú és feliç en la mesura del que necessita. L'art no és una necessitat aliena, sinó pròpia, l'art és en el meu entendre, una resposta a tot allò que ens envolta, l'art és la l'explicació visible del què vivim. No necessita més pressupost que la pròpia creativitat.
Considero que expressar-se artisticament és un enriquiment per la resta de persones que contacten amb les obres, tot art és suceptible de ser valorat, el problema és que les valoracions vénen quantificades monetà riament. Convertint-se aixÃ, en un negoci especulatiu i tancat en llibertats.
Les necessitat materials ens les creem nosaltres, són necessitats bolatils i inestables, les necessitats espirituals existeixen i no haurien de ser quantificades monetariament, ja que significa que se li dóna un valor monetari a una expressió del sentiment. L'unic valor que correspon a les necessitats espirituals són les pròpies opinions.
La resposta és que no es poden equiperar.
|
|
Poetigat |
Art i economia
Saturday, November 22nd 2008, 3:00 PM
D’entrada dir que jo defenso un altre model de societat on tot això funcionaria d’una altra manera, però cenyint-nos al model que tenim ara, jo opino que sà que les administracions han d’ajudar l’art tant com puguin com quelcom essencial per a la societat. D’altra banda crec que l’art s’acostuma a endur les escorrialles comparat amb altres pressupostos, tant a Espanya com a Catalunya, per tant dir que les partides per art haurien d’anar per a despesa social és demagògic. Jo retallaria força pressupost d’altres bandes (per exemple, com diu la Vegana, el militar) i augmentaria tot el que pogués el de despesa social i també el d’art i cultura. Però sobretot estaria bé que les administracions no ajudin els artistes consagrats de sempre o les grans institucions culturals de sempre, i ajudessin una mica més l’art més minoritari, i als artistes que comencen o menys consagrats.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
